L'Amposta C es proclama campió del grup III de Tercera categoria TGN

El passat diumenge, 25 de febrer, l'Amposta C va proclamar-se campió del grup III de Tercera provincial. Amb aquest triomf el nostre tercer filial s'ha guanyat el dret per competir per ser el millor equip d'aquesta categoria a la delegació de Tarragona, i el proper 11 de març jugarà amb el campió del grup II. Qui s'imposi, competirà amb el campió del grup I la setmana següent.

Partida de la ronda 6, Amposta E - Riu Sénia B

Felicitar a tots els jugadors joves del nostre club per la seva actuació, tant per les partides com pel compromís que ha suposat jugar cada diumenge durant les 6 rondes que ha durat la competició.

Resultats de la 6a ronda

Classificació final del grup III

Crònica ronda 6: Tarragona 7½ - Amposta 2½

TARRAGONA 7½ - AMPOSTA 2½

Per Josep Sánchez Mayor

Nova visita al local del Tarragona, on les esperances de puntuar eren tant o més fredes que el dia.

La diferencia insultant d'Elos dels tarragonins respecte a nosaltres en tots els taulers menys en l'últim, i això és merament anecdòtic, ja que el rival de Xinjunjie era un americà experimentat en USA i que ha estat inscrit a la Federació Catalana d’Escas amb un Elo de 1700 -fictici pel seu nivell- feien preveure un resultat estrepitós, i més si tenim en compte que les baixes que portàvem les suplíem amb tres jugadors del "B". Més d'un diria, que per xulos natros...

Però com sembla que aquest any estem en estat de gràcia, vam poder esgarrapar 2½ punts i hauríem pogut sumar ½ punt més si aquest cronista no hagués acceptat les taules en un final guanyador, en el que més m'urgia era acabar una partida que vaig jugar molt congestionat en febre i en el que el meu nas era una fàbrica de mucositats, pel que l'angoixa patida va ser patent durant el transcurs de la mateixa.

 

Del matx la veritat és que moltes ganes no tinc de comentar les partides; en tot cas remarcar l’única i molt meritòria victòria nostre per part de Joanen, i positivitzar la reentré de Xavi Aloy al primer equip on, per si fos poc, va tornar a puntuar amb unes taules també molt meritòries amb un rival que el superava amb més de 200 punts d'Elo, així com l'estrena de dos jugadors novells que en un futur pròxim donaran molt què parlar.

Partida de Joanen Ferré

Partida de Xavier Aloy

Del primer d'ells, Joan Pujol, no li podien posar més difícil: 367 punts de diferència d'Elo, i a més a més cec, amb les circumstancies que això comporta la primera vegada que, per desconeixement, et toca una partida d’aquestes característiques. Però Joan, fent gala d'un aplom sorprenent, li va plantar cara amb una partida molt seriosa, on va consumir més temps que l'invident i al final la veterania d'aquell es va acabar imposant.

Joan Pujol a l'inici de la seva partida

Del segon, en Xijunjie Zhao, només dir que potser es va confiar pensant que el seu oponent amb només 1700 punts de Elo, seria presa assequible. Però no va trigar gaire adonar-se que aquell jugador era una "pedra", i la petita avantatge que va aconseguir l'americà en l'obertura la va anant mantenint i ampliant a mesura que s’incrementaven jugades.

Partida de Xijunjie Zhao

En qualsevol cas, no es pot demanar més i aquesta experiència els hi servirà per endurir-se en el seu camí per la senda dels escacs.

Per acabar dir que sembla que tothom dóna per fet la permanència, i estudiant els possibles resultats dels equips implicats pel vuitè lloc, hi ha una possible i no remota, que si no puntuem amb el Masdenverge i guanyés el Peó Vuit al Sant Feliu en un matx a vida o mort, els factibles resultats dels altres equips implicats podrien donar un quíntuple empat a 4, en el que tindríem pitjor sonen. "OJO AL DATO!"

Com en la meva dilatada experiència les i vistes de tots colors, la prudència obliga al fet que el matx contra els nostres veïns el prenem amb tota la serietat i concentració, i sempre tenint amb compte que, si cal, el 5 a 5 seria definitiu (i benvingut) per la nostra tranquil·litat. Si puntuem i assegurem la categoria el següent partit contra l'Espiga les Corts podríem descansar en la mesura de les possibilitats aquells jugadors del primer equip que ho desitgessin i donar pas a la nova generació que està pujant. Estic segur que ells viatjar a Barcelona representant al primer equip els hi deu omplir d'il·lusió.

Ànims i fins diumenge!

Classificació provisional, ronda 6

II Concurs de fotografia, temporada 2018, del Club Escacs Amposta: #FotoEscacs2018

BASES

1. El concurs fotogràfic està destinat als pares, mares i jugadors majors de 18 anys del Club Escacs Amposta i d’aquells clubs que competeixin contra el Club Escacs Amposta a les diferents competicions que es celebrin durant l’any 2018.

2. Hi ha dues categories o modalitats de fotografia:

a. Fotografia al natural.

b. Fotografia artística.

3. Les fotografies de la categoria al natural seran aquelles on apareix un o més nens del Club Escacs Amposta o la d’altres Clubs jugant a escacs, o aprenent escacs, o realitzant una activitat directament relacionada en la pràctica dels escacs. La fotografia es mostrarà tal i com s’ha efectuat, sense aplicar filtres d’imatge ni retocs.

4. Les fotografies de la categoria artística tenen temàtica lliure. L’únic requisit es que tinguin inspiració en el món dels escacs. Poden ser fotografies de qualsevol activitat sempre i quan hi aparegui un o diversos elements que es puguin relacionar amb el món dels escacs. En aquesta categoria es podran aplicar els filtres d’imatge o d’edició fotogràfica que el participant consideri convenient (photoshop, etc.).

5. Hi haurà un premi per cada categoria.

6. Cada participant pot presentar totes els fotografies que consideri oportú però el jurat només en valorarà 5 en total. El participant haurà de dir quines 5 presenta 10 dies abans de què el jurat falli el concurs. En cas contrari, s'agafaran les 5 últimes presentades.

7. Per participar s’ha d’enviar la imatge en una resolució mínima de 640x800 píxels i un pes mínim de 500 Kb i un pes màxim de 5 Mb al correu electrònic del club (club.escacs.amposta@gmail.com) amb el concepte “Concurs foto escacs amposta 2018” especificant:

- Títol de la foto

- Nom de l'autor

- Telèfon i/o correu electrònic de contacte

- Categoria on vol ser inscrita (documental o artística)

- Breu explicació del contingut de la fotografia (en la categoria artística, si l’autor ho considera oportú)

8. Un membre del jurat no podrà votar la seva pròpia/es foto/s ni la fotografia de la seva parella/fill però sí fotos fetes per altres membres del jurat.

9. Les fotografies s'hauran de presentar abans del dia 31 de desembre de 2018 a les 23:59 h.

10. Entrega de premis: Després de l'entrega de trofeus del Torneig de Nadal d’escacs infantil que se celebra a Amposta en una data per decidir a principis de gener de 2019.

11. El jurat es reserva el dret d’eliminar del concurs aquelles fotografies que pel seu contingut consideri inapropiades.

12. La decisió del jurat es considerarà unànime i inapel·lable.

13. Les fotografies s’etiquetaran a les xarxes socials amb el hashtag #FotoEscacs2018

14. El Club Escacs Amposta es reserva el dret d’utilitzar les fotografies en les seves xarxes socials o per la confecció de cartells d’activitats d’escacs que organitzi.

 

Crònica ronda 5: Amposta 5½ - El Masnou 4½

AMPOSTA 5½ - EL MASNOU 4½

Per Josep Sánchez Mayor


Un cel net i blau donava la benvinguda a un dia de festa ple d'emocions.

El retrobament d'aquest cronista amb el seu ex equip del Masnou amb el qui va compartir i conviure multitud d'experiències durant 22 anys, donaven un caire atípic i molt especial a l'enfrontament entre el nostre equip i el del Maresme, inèdit en el temps i difícilment repetible per pertànyer el Masnou a la zona Nord i que per una "carambola" va ser convidat per jugar al nostre grup que conforma equips de Tarragona i de Barcelona-Sud.

Davant d'aquesta cita extraordinària, al nostre president sensible a l'esdeveniment històric per un cantó, i emocional per la part que en toca per un altre, va preparar una rebuda en què la simpatia, la germanor, les fotos, els entrepans, el cafè i begudes de tota mena no van faltar davant la sorpresa, agraïment i admiració dels masnovins, i només va faltar una guitarra i una pandereta per acabar d'animar la festa, que van acabar ballant sobre un tauler de seixanta-quatre caselles amb peces blanques i negres.

Dit això, començava un matx de forces igualades en què a priori cap dels equips pactava l'empat, i ambdós decidits d'anar a totes.

Després de la primera hora de joc, la balança estava prou equilibrada i no hi havia cap partida que donés pistes d'avantatge significant, però a partir d'aquí, la majoria de les nostres partides van començar a guanyar cert avantatge que donava bones vibracions per la nostra sort, i alguns dels jugadors masnovins es preguntaven si aquella rebuda obeïa a "trampeta", i dubtaven si el cafè en comptes de cafeïna hi havien posat algunes gotes de melissa o valeriana per adormir-los més del que estaven...

Però tot i que semblaven "adormits", ràpid van espavilar quan el marcador lluïa un 3 a 1 a favor nostre, després de les taules de Luna i Eloi, i les victòries de Ramos i Michel, i la seva reacció amb les victòries davant Xavi Abarca i Joanen van igualar el marcador amb el 3 a 3.

Quedaven quatre partides de les quals, la de Daniel Rius tenia cert avantatge que presumia el punt. En la resta, Miralles i Chavarria aguantaven bé la pressió i podien pintar les taules amb certes garanties, i la d'en Jaume Torres oferia certa incertitud pel canvi de cops i la manca de temps que encenia l'alerta en
el rellotge d'en Jaume.

En aquell moment s'esdevé un fet important que influiria en la sort final del matx. Balagué, contrincant de Chavarria en millor posició i perspectives, però en destrets de temps, consulta si les taules convenen al seu equip per segons com, acordar el 5 a 5. El seu equip de govern davant la consulta, arriba a la conclusió que la partida davant Miralles es pot guanyar, la d'en Jaume Torres veuen bones possibilitats de puntuar, la d'en Rius la donen per perduda, i si Balagué -expert en jugar en situacions límit en destrets de temps- consolida la pressió aconseguint avantatge i salvant la pressió del rellotge, entenen que l'empat el tenen a la mà i en possibilitats de guanyar, pel que recomanen que esperi a propers esdeveniments. Ja no hi ha treva, i ara tot succeeix molt ràpid.

En un vist i no vist, Daniel Rius fa la seva feina i situa el 4 a 3 previst, i Jaume aguanta els destrets del temps i després de simplificar la partida no dóna més opcions que l'empat. Simultàniament Balagué jugant al límit amb el rellotge, fa una greu errada que Chavarria no perdona i aprofita per decidir el matx amb el 5½ a 3½ providencial.

En Miralles veien el 5½ en el nostre marcador arrisca en posició delicada amb alternatives, però que recomanava prudència, i perd finalment una partida ben treballada situant el 5½ - 4½ final.

Pels nostres amics del Masnou queda el dubte que hauria succeït si haguessin proposat l'empat en la partida de Chavarria, i marxen amb un regust si no amarg, més aviat agredolç per l'experiència viscuda en un matx de bona germanor, i molt agraïts pel tracte, en la que el nostre president Ferran Torta va posar la música, l'equip el ball de bastons remullats amb la mel del fair-play, i jo l'emotivitat dels sentiments compartits. Per la part que en toca, aprofito aquestes línies per agrair dues coses. La primera, el detall de la bonica placa de reconeixement i d'amistat compartida pels 22 anys conviscuts amb aquesta bona gen del Masnou, i que conformen per mi una família que sempre portaré en el record.

Entrega de la placa en agraïment als 22 anys que Josep Sánchez va jugar amb el CE El Masnou

I la segona, la d'agrair al nostre president la seva sensibilitat i delicadesa de oferir el tracte de germanor als meus amics masnovins, que estic segur que no oblidaran mai aquest gest que ens dignifica, i si no fos poc, també pel seu sacrifici de un compromís per acompanyar-me en el dinar que vam compartir amb els amics del Masnou.



Partides:

- Michel Accensi. Victòria. L'Ezequiel Sánchez rival d'en Michel no va tenir el seu dia. No sols es va quedar sense benzina en la A-7, sinó també a la partida davant un Michel impertèrrit i immutable, al que només li faltaven la camisa de flors, les ulleres de sol, el cubata i les xancletes de platja, i que de forma "festivalera" va aconseguir amb autoritat desesperar a un esforçat Ezequiel.

- David Miralles. Derrota. En David se les va veure amb Enrique Sánchez Abulí, guanyador del Saló del Còmic 2016 i creador de "Torpedo" popular personatge de còmic, i la partida d'Enrique poca broma, va ser un curs accelerat del valor de les peces, les caselles estratègiques, els peons passats, les columnes i també si cal les diagonals, que David va saber llegir molt bé i respondre en precisió, fins que al final veien el matx resolt i després d'aguantar molta pressió, va decidir tirar pel dret per desfogar-se, caient en una posició plena de trampes que no va poder superar.


- Josep Ramos. Victòria. Es les va veure amb Jordi Marchador, jugador molt experimentat campió de veterans de Barcelona 2016 i sotscampió de Catalunya del mateix any, que en les peces negres no va encertar amb la millor rèplica davant la variant contra la Siciliana que va proposar en Ramos, que tot i la seva falta d'entrenament va guanyar amb molta autoritat, i que bo seria per l'equip si poguéssim comptar amb ell per la seva valia.

- Josep Chavarria. Victòria. Els dos gladiators de cada equip enfront. L'Enric Balagué amb espasa, cuirassa i gabinets, en Chavarria amb la xarxa i la forquilla donant tombs i capejant les envestides d'Enric. Quan semblava que l'Enric entrava a matar, se li va "parar" el rellotge, moment que Josep el va enganxar amb la xarxa i sense pietat li va guanyar la transcendent partida que decidia el matx, i ressaltant que un cop més va tornar a ser decisiu al donar el punt definitiu de la victòria de l'equip. Molt important que cuidi aquesta xarxa, i sobretot que no es perdi!

- Joanen Ferré. Derrota. La partida del "misteri". Se les va veure amb Jorge
Ortega, jugador incisiu que amb negres va contrarestar la pressió de Joanen, igualant una partida en què tots dos especulaven en trobar camins que els hi portessin a la victòria. Amb una de les rondes en què revisava les partides, al parar amb aquesta tot estava igualat, i la posició no oferia perills imminents. Al donar la volta i tornar a mirar la posició, a Joanen li hi havia desaparegut una peça. On estava la peça? Havia caigut en un “quadre trampa” i se li havia empassat el tauler? Era una peça fantasma que hi era i jo no la veia? O és que en Jorge se li havia encomanat la màgia del nostre local i l'havia fet desaparèixer? Com ningú m'ho va aclarir vaig trucar a “Cuarto Milenio” perquè l'Iker Jiménez trobi l'explicació. Us tindré informats...

- Eloi Toldà. Taules. Algú li hauria dit que és les veuria amb Lluis Palau, pescador amb xarxa de les platges del Masnou, i acceptant el repte es va emportar unes quantes canyes de les que fa servir quan va al riu. Resultat: era diumenge i els peixos van fer festa, pel què no van tenir més remei que repartir-se el punt davant la infructuosa pesca. I sembla que van quedar que el pròxim cop jugarien entre setmana!

- Agustí Luna. Taules. Altre cop el resultat es va inscriure a l'acta abans de
jugar-se la partida. Qui ho podia dubtar? El seu rival, en Josep Igual, el taulífer consumat del Masnou davant de l’Agustí. Dues rocalles de les que es necessiten explosius per desfer-les, i és clar, lo dels explosius no ho teníem previst i les taules van tornar a ser presents davant la felicitat dels dos per mantenir el prestigi.


- Xavier Abarca. Derrota. Els dos representants de la "cullera de fusta" lluitant per trencar la ratxa. El seu rival era en Vicenç Rocher, el "presi" del Masnou, venia amb el braç dret amb cabestrell i tenia que en prou esforços amb la mà esquerra bellugar les peces i escriure, portant de belluguera al nostre Xavi que a més veia que no solament se'n sortia, sinó que a més a més li pressionava amb total efectivitat, fins a tal punt que va perdre a més de la concentració en la partida. Així i tot, al Xavi encara tindrà oportunitats de refer-se i demostrar el nivell que té. Ánims!

- Daniel Rius. Victòria. El "pitoniso" va a torna a predir-ho. Intuïen que si jugava jo podia acceptar taules ràpides va decidir que fes de delegat i substituir-me el mateix. Tenia molt clar que guanyaria i aquest mig punt de més era decisiu per la victòria que també tenia prevista de l'equip. Després d'això jo no faig més quinieles: a partir d'ara ho tinc clar, consultaré amb l'amic Daniel i li recomano que es posi un quiosquet per donar consultes. Segur que guanyaria més que en els escacs! Dit això, la seva "víctima" va ser en Jordi Bover, jugador molt sòlid que va ser incapaç de frenar l'empenta i l'energia mental del nostre "pitoniso". El primer que vaig pensar quan el vaig veure és que s'hagués pogut estalviar la matinada i el llarg viatge, però bé, encara que sigui pel bon dinar postmatx valia la pena!

- Jaume Torres. Taules. En Jaume li va tocar jugar amb Markus Sorg, un suís alemany arrelat al Masnou. La partida va tindre un problema d'idiomes. L'obertura no tenia una llengua definida. Podia semblar un Volga si les negres haguessin triat qualsevol variant del Volga, però les blanques van ajudar la confusió, replicant un anti-volga amb una proposta difícil d'entendre. I la partida es va convertir en un "travallengües", en què l'accent alemany es confonia amb l'accent ampostí del Delta. I davant tal confusió van decidir signar les taules, que pel nostre equip eren d'or perquè significava el mig punt que podia desfer el possible empat.


Amb aquest resultat en Jaume segueix consolidant el primer lloc del "pichichi" en 4½ de 5 partides. I que duri!

El resultat que particularment presumia avant matx d'un 5 a 5 valora'n la igualtat de forces, en la recta final s'ha vist alterat i afavorit per un detall, i consolida la nostra permanència un any més en aquesta categoria a la qual ja li hem agafat el pols, per tan això mereix una merescuda felicitació i més d'un...


“Visca l'Amposta! I endavant!”

Crònica ronda 3: Lira Vendrellenca 4½ - Amposta 5½

LIRA VENDRELLENCA 4½ - AMPOSTA 5½

Per Josep Sánchez Mayor

Qui ho havia de dir, quan arrancant el cotxe en direcció a les terres de la Costa Daurada en un dia gris que prometia pluja i potser més d'un ensurt, que l'equip escriuria una de les pàgines més exitoses de la seva història al donar la gran campanada davant un dels millors equips de la Segona Divisió -amb una diferència important d'Elo en tots els taulers- i que sumaria el tercer punt de les 3 jornades disputades, fet que significa ser colíders juntament amb dos grans equips més de la categoria!

Cal tenir amb compte que a l’inici de la temporada, quan es presenten els ordres de força de tots els equips participants al grup IV de Segona Divisió, els equips vam veure les "credencials" de cadascun, i ningú s’hauria pogut imaginar que un modest equip com l'Amposta (amb uns valors globals d'Elo molt inferiors a la gran majoria) seria colíder amb 3 punts de 3 després de la tercera jornada, convertint-se en l'equip revelació.

Les claus d'aquest èxit momentani -que ens permet reforçar el convenciment de què caminem en pas ferm per consolidar un any més la categoria- està en el compromís, la il·lusió, i el bon “feeling” existent en l'equip. Tot barrejat -i sacsejat com un bon còctel- ens dóna el toc de màgia necessari per obtenir la clau de l'èxit. I ja que parlem de màgia s'ha de dir que en Daniel Rius, una setmana més, ha tornat a vestir-se de mag clarivident complint tots els vaticinis: Abans de fer la convocatòria ja va dir, que no volia portar cotxe perquè volia guanyar. Evidentment li vam prohibir portar cotxe i... quin va ser el resultat? doncs GUANYAR! Algú ho dubtava?

Però és clar, la seva inspiració clarivident no es podia conformar només amb aquest "petit detall", i mentre pujàvem cap al Vendrell no parava d'assegurar que l'equip guanyaria, que faríem quatre punts en els últims cinc taulers i que per davant es faria la resta per aconseguir la victòria. Devíem fer cara d'incrèduls quan no parava de repetir un cop i un altre la seva inspiració visionaria... Tant era així que la música que vaig posar per animar el "cotarro" (tota dels anys 60) dels Sirex, els Brincos, Formula V, George Dann amb "El Xiringuito", "la Barbacoa", "El negro no puede", etc., va passar desapareguda. L’única música que vam escoltar va ser la seva "simfonia" in crescendo en do major, en do menor i altres variants! Veure per creure!

No sé si algú ha vist la pel·lícula "El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas" però, us ho podeu imaginar, els tres acompanyants de darrere del cotxe van sortir hipnotitzats per l'energia verbal de Daniel, i tot i que van perdre no els va afectar gens perquè estaven convençuts que l'equip guanyaria. De fet, quan vam arribar al local ja volíem posar els resultats en l'acta abans de començar les partides! I és que el poder de convicció d'en Dani no té límits! Bé, i ara parlant seriosament, puc confirmar que va encertar de ple, tot al peu de la lletra. I ens morim de ganes que ens confirmi els pròxims resultats per tranquil·litat nostra. I també prometo seguir portant el cotxe i no posar altra música que la dels seus pronòstics; això sí, amb la condició que a la tornada ens deixi escoltar el partit del Barça!

L'altre toc de màgia el va posa el restaurant del Golf Vendrell, on vam repetir després que l'any passat vam celebrar allà la nostra primera victòria, i que la mestressa que va participar en el brindis del cava al què ens va convidar, ens va desitjar sort perquè aquell èxit tornés a repetir-se, com així ha sigut.

La gran gesta contra la Lira Vendrellenca dóna un plus de confiança que reforça els nostres ànims i conviccions, però el camí encara té pedres. I més que pedres, rocs de grans dimensions que haurem d'intentar polir en la mesura de les nostres possibilitats. I si el camí abans de començar era empinat i ple de corbes, ara és pla i bastant recte. És a dir, que si mantenim la nostra línia l'èxit està assegurat.

Partides:

- Michel Accensi. Taules. Gran partida en negres, controlada de principi a fi, d'un Michel en gran estat de forma, on va aconseguir desesperar al seu rival fins al punt que el va obligar a forçar i, davant d'un final ja guanyador, va concedir taules per assegurar el mig punt que donava la victòria definitiva al nostre equip.

- Josep Chavarria. Victòria. El "Gladiator" de l'equip i ferm candidat al “pichichi” va tornar a donar mostres de la seva fortalesa i energia. Tot i que en el seu frec a frec va perdre un peó, no va decaure i en la seva persistència va donar un cop mortal al rival i un punt vital i importantíssim que significava el 4- 5, fet decisiu per confirmar els pronòstics d'un inspirat Daniel!

- Joanen Ferré. Derrota. Bona partida d'en Joanen que després de neutralitzar la pressió rival, va aconseguir avantatja material que feia presumir la victòria. Però el seu contrincant inconformista va treure fum per complicar la partida fins al punt de capgirar-la davant un esforçat i desencantat Joanen, que ho va intentar fins a la fi però sense l'anhelat èxit.

- Agustí Luna. Derrota. La bona ratxa de l'Agustí es va veure truncada per un dels jugadors més en forma de la Lira Vendrellenca. El seu rival, en Llibert Ventós i excompany meu de La Colmena, és un gat vell difícil de guanyar, un jugador que posa el màxim compromís i esforç i, segons em va revelar, dedica dues hores diàries a l'estudi d'escacs, més gairebé dues hores d'exercici per mantenir la forma física, tot i que el seu aspecte no dóna moltes pistes en aquest sentit. La partida encara que ben lluitada per part d'Agustí, va anar decaient davant la pressió insistent, fins que no va tenir més remei que acceptar la derrota.

- Xavi Abarca. Derrota. Partida difícil d'en Xavi davant un cubà assenyat que li va donar poques opcions. Des de l'obertura ja va patir la pressió i l'agressivitat per la qual va arribar al mig joc en inferioritat i, impotent per la manca de facilitats que no li va donar el contrari, no va tenir més remei que acabar inclinant el seu rei.

- Josep Sánchez. Victòria. Partida en certa polèmica en presentar-se el jugador contrari a la sala de joc just quan ja reclamàvem el punt per incompareixença. Vist que el contrari va arribar passat un minut del límit i que el Vendrell va iniciar les partides cinc minuts més tard en deferència al nostre equip per no comptar més de cinc jugadors a l'hora oficial, vaig decidir jugar la partida amb la condició que en cas que el resultat fos diferent d'una victòria per part meva, es reflectís en l'acta la incidència perquè el Comitè prengués decisió.

Malgrat la manca de temps, el meu contrincant va afrontar l'obertura i mig joc en destresa i bona resolució, fins que vaig "sacrificar" un peó en dubtosa compensació, i amb els esforços per conservar-lo i obtenir-ne avantatja, de mica en mica va anant quedant inferior fins que va perdre per temps mentre intentava resoldre tots els problemes que li venien a sobre. Vist el resultat, la polèmica va quedar en anècdota i va ser un dels quatre punts esperats dels cinc últims taulers.

- Pedro Torres. Victòria. Un altre dels abanderats a la victòria. Amb el seu estil incisiu, va anar amb la canya endavant des de bon principi fins a acabar avorrint al seu rival, que fins que no va abandonar no va descansar. El segon punt dels quatre pronosticats i un altre important candidat al “pichichi” que no afluixa. I que no afluixi!

- Salvador Callau. Derrota. Partida difícil davant un rival que després de veure'l jugar en l'Obert de Tarragona -on va oferir un gran nivell- pressentia que necessitaria tota la inspiració per afrontar el complicat repte que tenia al davant. La partida igualada en l'obertura, va decaure en el mig joc on de mica en mica el Salvador va anant perdent gas i, tot i seus esforços, el seu rival es va anant imposant sense donar a penes opcions de puntuar en l'estrena del nostre company al primer equip. Tot i la derrota, l'aportació d'en Salvador ha estat positiva, i és ben segur que tard o d'hora ens donarà les alegries que ens té reservades.

- Daniel Rius. Victòria. És clar, com no conduïa cotxe, doncs ja ho havia anunciat. Però no el va guanyar, no, se'l va menjar amb patates i cigrons! La seva fe es va traduir en el tauler i en Rius, amb les peces negres i disfressat de Kasparov, li va donar tal correctiu que on més temps va gastar va ser en escollir per on li feia escac mat. Al seu rival li plovien per tots els cantons. Ja teníem el tercer punt dels quatre promesos i bé per en Daniel, que amb la seva moral s'està refent d'actuacions anteriors dubtoses que no feien gens de justícia al seu nivell.

- Jaume Torres Victòria. El “pichichi” provisional és un sòlid puntal per l'equip, no solament pel seu extraordinari estat de forma sinó també perquè està il·luminat per alguna divinitat. Això sembla que es contagia: pel camí deia, "si en fan l'Holandesa el trinxaré!" I que li van fer? Doncs... l'Holandesa!

A la jugada 6 ja tenia quatre peons enfilats en la quarta fila i el contrari estava ben perplex pensant com aturar aquella pluja que se li venia sobre. Aquella variant devia ser la "Variante Machaco" (innovació teòrica) perquè allò va ser un festival, i mentre el seu rival cuidava les esquenes pel flanc de rei, el remat li va vindre pel flanc de dama, on inútilment podia impedir la coronació d'un peó i les amenaces de mat següents. Era el quart punt promès dels cinc últims taulers i les prediccions es complien!

La setmana vinent juguem contra el Sant Feliu, un dels equips colíders i més fort encara que La Lira Vendrellenca. Haurem d'intentar mantenir el prestigi i, passi el que passi, el cert és que el que estem gaudint fins ara ja no ens ho traurà ningú. 

Força i endavant!