divendres, 20 d’abril de 2018

Simultànies a Amposta a càrrec de la GM Anna Muzychuk

Tal com us vam avançar fa uns dies, Amposta tornarà a acollir unes simultànies d'escacs d'un jugador titulat de renom. En aquesta ocasió ens visitarà la gran mestre d'escacs Anna Muzychuk, ucraïnesa nascuda el 1990.




Anna Muzychuk és una de les jugadores de més renom actualment no solament pels seus títols i el seu joc sinó també mediàticament per la seva decisió valenta i de suport a les dones quan va uns mesos va renunciar a competir a la final del campionat del món d'escacs femenins perquè al disputar-se a un país islàmic estava obligada a tapar-se el rostre amb un mocador i si volia sortir al carrer ho havia de fer acompanyada d'un home.

Anna, i la seva germana Mariya, va anteposar els seus principis i va optar per renunciar al títol perquè havia de participar amb un “hiyab” i senzillament va dir “no”.


 "En pocs dies perdré dos títols de Campiona del Món, un per un. El motiu: perquè he decidit no anar a Arabia Saudí. No jugaré amb les regles imposades per altres, no vestiré l'abaya [la túnica obligatòria per a les dones en aquest país], no hauré d'anar acompanyada per a sortir al carrer i en general no m'hauré de sentir una criatura de segona fila. Fa exactament un any que vaig guanyar aquests dos títols i era la persona més feliç del món dels escacs, però ara em sento molt malament. Estic llesta per a viure segons els meus principis i saltar-me el torneig, on podia esperar aconseguir més diners que en una dotzena de competicions juntes. Això m'irrita moltíssim, però el que més m'enfada és que a quasi ningú l'importa. És un sentiment amarg, però no tant com per a canviar els meus principis i la meva opinió al respecte. El mateix va per la meva germana Mariya, i m'alegra moltíssim que compartim aquest punt de vista. I sí, per a aquells a qui els importi: tornarem!"


El proper dissabte 5 de maig, a les 10:00 del matí, oferirà unes simultànies a 30 taulers, seleccionats entre els jugadors dels clubs organitzadors de l'esdeveniment, el Club Escacs Amposta i el Club Escacs Masdenverge. Per la tarda Anna Muzychuk oferirà una conferència a l'auditori de la Lira Ampostina.

Les simultànies es jugaran a la plaça del mercat d'Amposta, però en cas de mal temps s'organitzaran al ball de la Lira Ampostina.

Agrair a l'empresa local que ha fet possible l'esdeveniment, i al suport de l'Ajuntament d'Amposta i de la Federació Catalana d'Escacs.



 



dijous, 19 d’abril de 2018

L'Amposta participarà a la Final de la Copa Catalana d'Escacs 2018

El Club Escacs Amposta participarà aquest diumenge amb tres equips a la Final de la Copa Catalana d'Escacs, que es disputarà al Disseny Hub de Barcelona, a la Plaça de les Glories.

Amposta B competirà a la final de primera territorial, mentre que l'Amposta C i l'Amposta D jugaran a la final de tercera territorial. Hi ha 10 equips per grup i és la millor de 9 rondes, amb partides de 15 minuts més 5 segons/jugada.

Final de la Copa Catalana al Disseny Hub Barcelona,
Plaça de les de Glòries 37-38


Després de Sabadell 2014, Girona 2015, Mollerussa 2016 i Amposta 2017, aquesta és la 5a edició consecutiva en que el nostre club participa en aquest fantàstic i emocionant torneig d'escacs!



Recordar que els equips de l'Amposta van assolir la classificació per a la Final de la Copa Catalana al mes de gener, a la Copa Tarragona 2018 disputada a Gandesa.



dilluns, 16 d’abril de 2018

III Campionat infantil de l'escola d'escacs Amposta, edició 2018

Ens plau comunicar-vos l'organització de la tercera edició del campionat infantil d'escacs dels alumnes de l'escola d'escacs del nostre club.




Les partides es duran a terme al carrer Major 28 d'Amposta, els dissabtes pel matí, del 28 d'abril fins al 26 de maig. El dia 5 de maig només hi haurà una ronda perquè coincidirà amb les simultànies d'Anna Muzychuk.

El torneig està orientat per a jugadors sub08 i sub10 que assisteixen a les classes que organitza el Club Escacs Amposta a la seva escola d'escacs (dissabtes al matí) i a les extraescolars a diferents col·legis d'Amposta.


Us hi esperem!








dijous, 5 d’abril de 2018

Anna Muzychuk oferirà unes simultànies a Amposta



Ens plau informar-vos que, si no hi ha cap contratemps, el matí del dissabte 5 de maig de 2018 la vigent campionat d'Europa d'escacs femenins, Anna Muzychuk, oferirà unes simultànies a Amposta a la plaça del mercat.

El Club Escacs Amposta, com a entitat coorganitzadora, disposarà de 15 taulers, dels 30 que s'han pactat inicialment per a les simultànies. 

Properament facilitarem més informació.




 





dijous, 29 de març de 2018

El Club Escacs Amposta participa al 32è saló de Pasqua de la Infància i la Joventut

Un any més, i amb aquest ja van quatre consecutius, que el Club Escacs Amposta col·labora amb un estand dedicat al nostre joc / esport al Saló de la Infància i la Joventut d'Amposta, que aquest 2018 ha arribar a la 32a edició!




L'activitat ens ajuda per donar-nos a conèixer a tots els xiquets i xiquetes de la nostra ciutat i territori, així com als seus mares i pares, i també a que pares i fills puguin passar una estona tranquil·la entre tot el bullici d'activitats que conformen el Saló de la Infància d'Amposta.


Pares i fills compartint una partida d'escacs


També voldríem agrair, una any més, la col·laboració de la Federació Catalana d'Escacs al cedir-nos per uns dies els escacs gegants, que són unes de les atraccions del Saló i del nostre estand:






Són molts els que ens han preguntat per les activitats i classes que organitzem per als més petits, de manera que aprofitem per recordar que oferim classes d'extraescolars d'escacs als col·legis Miquel Granell, Agustí Barberà i Soriano Montagut, així com els dissabtes pel matí a la Biblioteca d'Amposta (planta -1).




Però ja sigui per petits o per a grans, els escacs són molt beneficiosos per a tothom. Si algú vol conèixer més a fons el món dels escacs us esperem al carrer Major 28 d'Amposta, o bé podeu contactar-nos a club.escacs.amposta@gmail.com




Gràcies a l'Ajuntament d'Amposta i a la Regidoria de Joventut per confiar amb el Club Escacs Amposta.

Ens veiem al Saló de l'any vinent!






 

dilluns, 12 de març de 2018

Jugadors del Club Escacs Amposta al campionat de veterans de Tarragona

El dijous passats vaig fer una visita al campionat de veterans de Tarragona, on hi participen dos jugadors del nostre club: Eloi Toldà (que ja porta diverses edicions participant-hi) i Daniel Rius (que debuta aquest any al torneig).



El torneig es disputa al Casal de la Gent Gran de Cambrils (Baix Camp) en una sala de joc fantàstica que el nostre primer equip va conèixer a la primera ronda de la Lliga Catalana d'escacs d'aquest any. 





S'han jugat ja 7 rondes, de 8 possibles, i Daniel Rius porta 5 punts i Eloi Toldà 4,5 punts.

Enllaç a Chess-Results.


Molta sort a tots dos!

dimarts, 6 de març de 2018

Crònica ronda 7: Amposta 6 - Masdenverge 4

AMPOSTA 6 - MASDENVERGE 4
Per Josep Sánchez Mayor

Una vegada acabat el matx amb el Tarragona, tota l'atenció estava posada en aquest partit que en cas de puntuar significava la consolidació definitiva a la categoria.

Amb tot el respecte cap al Masdenverge, la veritat és que quan vam estudiar la composició dels equips del Grup IV de la Segona Divisió el matx més assequible per les nostres forces era precisament aquest, on teníem molta confiança de treure'l endavant i poder així assolir els objectius.

També és cert que ningú podia imaginar que en la setena ronda la situació d'ambdós equips seria tan diferent. Mentre nosaltres pugnàvem per afiançar-nos definitivament, el Masdenverge necessitava guanyar per mantenir encara alguna opció per la seva salvació, tot i tenir el seu comptador a zero.

La proximitat i els coneixements entre els dos clubs donaven aquest matx un caire de derbi, i això feia pensar que el Masdenverge vendria reforçat i amb tota l'artilleria a punt, buscant la sorpresa. Però aquest any cap equip ens ha sorprès, més aviat al contrari: hem sigut nosaltres els que setmana darrere setmana hem demostrat que l'equip ha estat connectat com mai s'havia vist, i el resultat no ha pogut ser més positiu. Qui podia imaginar abans de començar que després de 6 rondes portaríem 4 punts? Parla per si sols!

I així vam arribar a diumenge. Amb l'equip mentalitzat de la importància de cada partida. Ningú volia fallar, el resultat de cadascú havia de sumar i el compromís i la responsabilitat estaven a flor de pell.

Però el Masdenverge, sembla que donant el descens per consumat, va presentar un equip amb baixes importants, confiant amb una derrota el menys agreujant possible, i nosaltres amb la canya a punt perquè, un cop guanyat el primer avantatge, la idea era preservar-la fins a consolidar la victòria, com així va ser.


Després de la primera hora de joc, les partides estaven igualades. Només les de Xavi Aloy i Salvador Callau prometien possibilitats de victòria, i les taules d'Albert Jovani i Eloi Toldá no es van fer esperar. El momentani 1 a 1 era fictici, ja que no va trigar massa a desfer-se amb les victòries de les partides abans esmentades de X. Aloy i S. Callau.

Amb Daniel Rius fent de capità d'un vaixell que anava vent en popa a tota vela, agafa pes la proposta de pactar taules en cinc partides en què fent de més i de menys, els 2 punts i mig eren beneficiosos pels dos equips, per l'Amposta perquè s'assegurava el matx i pel Masdenverge perquè treia substància de cinc partides en què l'aigua no era gaire clara per als seus interessos, pel que accepten la proposta.

Amb el matx a la butxaca, una vegada assolit els 5½, només queda la partida de Michel davant un Rafel Cabrera que defensava un final de rei, torre i dos peons, contra rei, torre i tres peons (un passat, però a la columna a), final llarg i taulífer que el mestre Michel va acabar per acceptar les taules i arrodonir el marcador en un 6 a 4 definitiu.


Després d'aquest resultat la nostra participació en aquest per equips ens deixa un plec d'emocions, sensacions i interrogants. Des de la brillant aportació dels dos Torres en la primera fase del Campionat -del tot determinant- fins a la incorporació de la gent jove en alguns partits i, sobretot, en la part final on han pogut demostrar el seu tarannà de cara al futur, passant per veure com de bon principi l'equip superava aquella fase d'intentar la salvació, a passar per un altre ben diferent, de fins a on hauríem arribat si ens ho haguéssim pres més seriosament i l'equip hagués sigut més ambiciós, intentant lluitar per aconseguir almenys la promoció a Primera Divisió... Cosa que, vist lo vist, potser hauríem tingut més d'una possibilitat, i això a més de ser històric hauria estat excepcional!

En qualsevol cas, ens hem de felicitar i donar-nos l'enhorabona per l'objectiu aconseguit i confiar en el fet que l'any vinent cal repetir com mínim aquesta actuació, i en mires de donar a ser possible un pas endavant mantenint la confiança en aquest equip que té fonaments per donar molts èxits i alegries!

Força Amposta!



dimecres, 28 de febrer de 2018

L'Amposta C es proclama campió del grup III de Tercera categoria TGN

El passat diumenge, 25 de febrer, l'Amposta C va proclamar-se campió del grup III de Tercera provincial. Amb aquest triomf el nostre tercer filial s'ha guanyat el dret per competir per ser el millor equip d'aquesta categoria a la delegació de Tarragona, i el proper 11 de març jugarà amb el campió del grup II. Qui s'imposi, competirà amb el campió del grup I la setmana següent.

Partida de la ronda 6, Amposta E - Riu Sénia B

Felicitar a tots els jugadors joves del nostre club per la seva actuació, tant per les partides com pel compromís que ha suposat jugar cada diumenge durant les 6 rondes que ha durat la competició.


Resultats de la 6a ronda


Classificació final del grup III


dimarts, 27 de febrer de 2018

Crònica ronda 6: Tarragona 7½ - Amposta 2½

TARRAGONA 7½ - AMPOSTA 2½
Per Josep Sánchez Mayor


Nova visita al local del Tarragona, on les esperances de puntuar eren tant o més fredes que el dia.

La diferencia insultant d'Elos dels tarragonins respecte a nosaltres en tots els taulers menys en l'últim, i això és merament anecdòtic, ja que el rival de Xinjunjie era un americà experimentat en USA i que ha estat inscrit a la Federació Catalana d’Escas amb un Elo de 1700 -fictici pel seu nivell- feien preveure un resultat estrepitós, i més si tenim en compte que les baixes que portàvem les suplíem amb tres jugadors del "B". Més d'un diria, que per xulos natros...



Però com sembla que aquest any estem en estat de gràcia, vam poder esgarrapar 2½ punts i hauríem pogut sumar ½ punt més si aquest cronista no hagués acceptat les taules en un final guanyador, en el que més m'urgia era acabar una partida que vaig jugar molt congestionat en febre i en el que el meu nas era una fàbrica de mucositats, pel que l'angoixa patida va ser patent durant el transcurs de la mateixa.




 



Del matx la veritat és que moltes ganes no tinc de comentar les partides; en tot cas remarcar l’única i molt meritòria victòria nostre per part de Joanen, i positivitzar la reentré de Xavi Aloy al primer equip on, per si fos poc, va tornar a puntuar amb unes taules també molt meritòries amb un rival que el superava amb més de 200 punts d'Elo, així com l'estrena de dos jugadors novells que en un futur pròxim donaran molt què parlar.

Partida de Joanen Ferré


Partida de Xavier Aloy


Del primer d'ells, Joan Pujol, no li podien posar més difícil: 367 punts de diferència d'Elo, i a més a més cec, amb les circumstancies que això comporta la primera vegada que, per desconeixement, et toca una partida d’aquestes característiques. Però Joan, fent gala d'un aplom sorprenent, li va plantar cara amb una partida molt seriosa, on va consumir més temps que l'invident i al final la veterania d'aquell es va acabar imposant.

Joan Pujol a l'inici de la seva partida

Del segon, en Xijunjie Zhao, només dir que potser es va confiar pensant que el seu oponent amb només 1700 punts de Elo, seria presa assequible. Però no va trigar gaire adonar-se que aquell jugador era una "pedra", i la petita avantatge que va aconseguir l'americà en l'obertura la va anant mantenint i ampliant a mesura que s’incrementaven jugades.

Partida de Xijunjie Zhao

En qualsevol cas, no es pot demanar més i aquesta experiència els hi servirà per endurir-se en el seu camí per la senda dels escacs.


Per acabar dir que sembla que tothom dóna per fet la permanència, i estudiant els possibles resultats dels equips implicats pel vuitè lloc, hi ha una possible i no remota, que si no puntuem amb el Masdenverge i guanyés el Peó Vuit al Sant Feliu en un matx a vida o mort, els factibles resultats dels altres equips implicats podrien donar un quíntuple empat a 4, en el que tindríem pitjor sonen. "OJO AL DATO!"

Com en la meva dilatada experiència les i vistes de tots colors, la prudència obliga al fet que el matx contra els nostres veïns el prenem amb tota la serietat i concentració, i sempre tenint amb compte que, si cal, el 5 a 5 seria definitiu (i benvingut) per la nostra tranquil·litat. Si puntuem i assegurem la categoria el següent partit contra l'Espiga les Corts podríem descansar en la mesura de les possibilitats aquells jugadors del primer equip que ho desitgessin i donar pas a la nova generació que està pujant. Estic segur que ells viatjar a Barcelona representant al primer equip els hi deu omplir d'il·lusió.

Ànims i fins diumenge!

Classificació provisional, ronda 6

dilluns, 26 de febrer de 2018

II Concurs de fotografia, temporada 2018, del Club Escacs Amposta: #FotoEscacs2018




BASES

1. El concurs fotogràfic està destinat als pares, mares i jugadors majors de 18 anys del Club Escacs Amposta i d’aquells clubs que competeixin contra el Club Escacs Amposta a les diferents competicions que es celebrin durant l’any 2018.

2. Hi ha dues categories o modalitats de fotografia:
a. Fotografia al natural.
b. Fotografia artística.

3. Les fotografies de la categoria al natural seran aquelles on apareix un o més nens del Club Escacs Amposta o la d’altres Clubs jugant a escacs, o aprenent escacs, o realitzant una activitat directament relacionada en la pràctica dels escacs. La fotografia es mostrarà tal i com s’ha efectuat, sense aplicar filtres d’imatge ni retocs.

4. Les fotografies de la categoria artística tenen temàtica lliure. L’únic requisit es que tinguin inspiració en el món dels escacs. Poden ser fotografies de qualsevol activitat sempre i quan hi aparegui un o diversos elements que es puguin relacionar amb el món dels escacs. En aquesta categoria es podran aplicar els filtres d’imatge o d’edició fotogràfica que el participant consideri convenient (photoshop, etc.).

5. Hi haurà un premi per cada categoria.

6. Cada participant pot presentar totes els fotografies que consideri oportú però el jurat només en valorarà 5 en total. El participant haurà de dir quines 5 presenta 10 dies abans de què el jurat falli el concurs. En cas contrari, s'agafaran les 5 últimes presentades.

7. Per participar s’ha d’enviar la imatge en una resolució mínima de 640x800 píxels i un pes mínim de 500 Kb i un pes màxim de 5 Mb al correu electrònic del club (club.escacs.amposta@gmail.com) amb el concepte “Concurs foto escacs amposta 2018” especificant:
- Títol de la foto
- Nom de l'autor
- Telèfon i/o correu electrònic de contacte
- Categoria on vol ser inscrita (documental o artística)
- Breu explicació del contingut de la fotografia (en la categoria artística, si l’autor ho considera oportú)
8. Un membre del jurat no podrà votar la seva pròpia/es foto/s ni la fotografia de la seva parella/fill però sí fotos fetes per altres membres del jurat.

9. Les fotografies s'hauran de presentar abans del dia 31 de desembre de 2018 a les 23:59 h.

10. Entrega de premis: Després de l'entrega de trofeus del Torneig de Nadal d’escacs infantil que se celebra a Amposta en una data per decidir a principis de gener de 2019.

11. El jurat es reserva el dret d’eliminar del concurs aquelles fotografies que pel seu contingut consideri inapropiades.

12. La decisió del jurat es considerarà unànime i inapel·lable.

13. Les fotografies s’etiquetaran a les xarxes socials amb el hashtag #FotoEscacs2018

14. El Club Escacs Amposta es reserva el dret d’utilitzar les fotografies en les seves xarxes socials o per la confecció de cartells d’activitats d’escacs que organitzi.



 

dimarts, 20 de febrer de 2018

Crònica ronda 5: Amposta 5½ - El Masnou 4½

AMPOSTA 5½ - EL MASNOU 4½
Per Josep Sánchez Mayor


Un cel net i blau donava la benvinguda a un dia de festa ple d'emocions.

El retrobament d'aquest cronista amb el seu ex equip del Masnou amb el qui va compartir i conviure multitud d'experiències durant 22 anys, donaven un caire atípic i molt especial a l'enfrontament entre el nostre equip i el del Maresme, inèdit en el temps i difícilment repetible per pertànyer el Masnou a la zona Nord i que per una "carambola" va ser convidat per jugar al nostre grup que conforma equips de Tarragona i de Barcelona-Sud.

Davant d'aquesta cita extraordinària, al nostre president sensible a l'esdeveniment històric per un cantó, i emocional per la part que en toca per un altre, va preparar una rebuda en què la simpatia, la germanor, les fotos, els entrepans, el cafè i begudes de tota mena no van faltar davant la sorpresa, agraïment i admiració dels masnovins, i només va faltar una guitarra i una pandereta per acabar d'animar la festa, que van acabar ballant sobre un tauler de seixanta-quatre caselles amb peces blanques i negres.

Dit això, començava un matx de forces igualades en què a priori cap dels equips pactava l'empat, i ambdós decidits d'anar a totes.



Després de la primera hora de joc, la balança estava prou equilibrada i no hi havia cap partida que donés pistes d'avantatge significant, però a partir d'aquí, la majoria de les nostres partides van començar a guanyar cert avantatge que donava bones vibracions per la nostra sort, i alguns dels jugadors masnovins es preguntaven si aquella rebuda obeïa a "trampeta", i dubtaven si el cafè en comptes de cafeïna hi havien posat algunes gotes de melissa o valeriana per adormir-los més del que estaven...

Però tot i que semblaven "adormits", ràpid van espavilar quan el marcador lluïa un 3 a 1 a favor nostre, després de les taules de Luna i Eloi, i les victòries de Ramos i Michel, i la seva reacció amb les victòries davant Xavi Abarca i Joanen van igualar el marcador amb el 3 a 3.

Quedaven quatre partides de les quals, la de Daniel Rius tenia cert avantatge que presumia el punt. En la resta, Miralles i Chavarria aguantaven bé la pressió i podien pintar les taules amb certes garanties, i la d'en Jaume Torres oferia certa incertitud pel canvi de cops i la manca de temps que encenia l'alerta en
el rellotge d'en Jaume.

En aquell moment s'esdevé un fet important que influiria en la sort final del matx. Balagué, contrincant de Chavarria en millor posició i perspectives, però en destrets de temps, consulta si les taules convenen al seu equip per segons com, acordar el 5 a 5. El seu equip de govern davant la consulta, arriba a la conclusió que la partida davant Miralles es pot guanyar, la d'en Jaume Torres veuen bones possibilitats de puntuar, la d'en Rius la donen per perduda, i si Balagué -expert en jugar en situacions límit en destrets de temps- consolida la pressió aconseguint avantatge i salvant la pressió del rellotge, entenen que l'empat el tenen a la mà i en possibilitats de guanyar, pel que recomanen que esperi a propers esdeveniments. Ja no hi ha treva, i ara tot succeeix molt ràpid.

En un vist i no vist, Daniel Rius fa la seva feina i situa el 4 a 3 previst, i Jaume aguanta els destrets del temps i després de simplificar la partida no dóna més opcions que l'empat. Simultàniament Balagué jugant al límit amb el rellotge, fa una greu errada que Chavarria no perdona i aprofita per decidir el matx amb el 5½ a 3½ providencial.

En Miralles veien el 5½ en el nostre marcador arrisca en posició delicada amb alternatives, però que recomanava prudència, i perd finalment una partida ben treballada situant el 5½ - 4½ final.




Pels nostres amics del Masnou queda el dubte que hauria succeït si haguessin proposat l'empat en la partida de Chavarria, i marxen amb un regust si no amarg, més aviat agredolç per l'experiència viscuda en un matx de bona germanor, i molt agraïts pel tracte, en la que el nostre president Ferran Torta va posar la música, l'equip el ball de bastons remullats amb la mel del fair-play, i jo l'emotivitat dels sentiments compartits. Per la part que en toca, aprofito aquestes línies per agrair dues coses. La primera, el detall de la bonica placa de reconeixement i d'amistat compartida pels 22 anys conviscuts amb aquesta bona gen del Masnou, i que conformen per mi una família que sempre portaré en el record.


Entrega de la placa en agraïment als 22 anys que Josep Sánchez va jugar amb el CE El Masnou

I la segona, la d'agrair al nostre president la seva sensibilitat i delicadesa de oferir el tracte de germanor als meus amics masnovins, que estic segur que no oblidaran mai aquest gest que ens dignifica, i si no fos poc, també pel seu sacrifici de un compromís per acompanyar-me en el dinar que vam compartir amb els amics del Masnou.



Partides:

- Michel Accensi. Victòria. L'Ezequiel Sánchez rival d'en Michel no va tenir el seu dia. No sols es va quedar sense benzina en la A-7, sinó també a la partida davant un Michel impertèrrit i immutable, al que només li faltaven la camisa de flors, les ulleres de sol, el cubata i les xancletes de platja, i que de forma "festivalera" va aconseguir amb autoritat desesperar a un esforçat Ezequiel.



- David Miralles. Derrota. En David se les va veure amb Enrique Sánchez Abulí, guanyador del Saló del Còmic 2016 i creador de "Torpedo" popular personatge de còmic, i la partida d'Enrique poca broma, va ser un curs accelerat del valor de les peces, les caselles estratègiques, els peons passats, les columnes i també si cal les diagonals, que David va saber llegir molt bé i respondre en precisió, fins que al final veien el matx resolt i després d'aguantar molta pressió, va decidir tirar pel dret per desfogar-se, caient en una posició plena de trampes que no va poder superar.


- Josep Ramos. Victòria. Es les va veure amb Jordi Marchador, jugador molt experimentat campió de veterans de Barcelona 2016 i sotscampió de Catalunya del mateix any, que en les peces negres no va encertar amb la millor rèplica davant la variant contra la Siciliana que va proposar en Ramos, que tot i la seva falta d'entrenament va guanyar amb molta autoritat, i que bo seria per l'equip si poguéssim comptar amb ell per la seva valia.



- Josep Chavarria. Victòria. Els dos gladiators de cada equip enfront. L'Enric Balagué amb espasa, cuirassa i gabinets, en Chavarria amb la xarxa i la forquilla donant tombs i capejant les envestides d'Enric. Quan semblava que l'Enric entrava a matar, se li va "parar" el rellotge, moment que Josep el va enganxar amb la xarxa i sense pietat li va guanyar la transcendent partida que decidia el matx, i ressaltant que un cop més va tornar a ser decisiu al donar el punt definitiu de la victòria de l'equip. Molt important que cuidi aquesta xarxa, i sobretot que no es perdi!



- Joanen Ferré. Derrota. La partida del "misteri". Se les va veure amb Jorge
Ortega, jugador incisiu que amb negres va contrarestar la pressió de Joanen, igualant una partida en què tots dos especulaven en trobar camins que els hi portessin a la victòria. Amb una de les rondes en què revisava les partides, al parar amb aquesta tot estava igualat, i la posició no oferia perills imminents. Al donar la volta i tornar a mirar la posició, a Joanen li hi havia desaparegut una peça. On estava la peça? Havia caigut en un “quadre trampa” i se li havia empassat el tauler? Era una peça fantasma que hi era i jo no la veia? O és que en Jorge se li havia encomanat la màgia del nostre local i l'havia fet desaparèixer? Com ningú m'ho va aclarir vaig trucar a “Cuarto Milenio” perquè l'Iker Jiménez trobi l'explicació. Us tindré informats...



- Eloi Toldà. Taules. Algú li hauria dit que és les veuria amb Lluis Palau, pescador amb xarxa de les platges del Masnou, i acceptant el repte es va emportar unes quantes canyes de les que fa servir quan va al riu. Resultat: era diumenge i els peixos van fer festa, pel què no van tenir més remei que repartir-se el punt davant la infructuosa pesca. I sembla que van quedar que el pròxim cop jugarien entre setmana!



- Agustí Luna. Taules. Altre cop el resultat es va inscriure a l'acta abans de
jugar-se la partida. Qui ho podia dubtar? El seu rival, en Josep Igual, el taulífer consumat del Masnou davant de l’Agustí. Dues rocalles de les que es necessiten explosius per desfer-les, i és clar, lo dels explosius no ho teníem previst i les taules van tornar a ser presents davant la felicitat dels dos per mantenir el prestigi.


- Xavier Abarca. Derrota. Els dos representants de la "cullera de fusta" lluitant per trencar la ratxa. El seu rival era en Vicenç Rocher, el "presi" del Masnou, venia amb el braç dret amb cabestrell i tenia que en prou esforços amb la mà esquerra bellugar les peces i escriure, portant de belluguera al nostre Xavi que a més veia que no solament se'n sortia, sinó que a més a més li pressionava amb total efectivitat, fins a tal punt que va perdre a més de la concentració en la partida. Així i tot, al Xavi encara tindrà oportunitats de refer-se i demostrar el nivell que té. Ánims!



- Daniel Rius. Victòria. El "pitoniso" va a torna a predir-ho. Intuïen que si jugava jo podia acceptar taules ràpides va decidir que fes de delegat i substituir-me el mateix. Tenia molt clar que guanyaria i aquest mig punt de més era decisiu per la victòria que també tenia prevista de l'equip. Després d'això jo no faig més quinieles: a partir d'ara ho tinc clar, consultaré amb l'amic Daniel i li recomano que es posi un quiosquet per donar consultes. Segur que guanyaria més que en els escacs! Dit això, la seva "víctima" va ser en Jordi Bover, jugador molt sòlid que va ser incapaç de frenar l'empenta i l'energia mental del nostre "pitoniso". El primer que vaig pensar quan el vaig veure és que s'hagués pogut estalviar la matinada i el llarg viatge, però bé, encara que sigui pel bon dinar postmatx valia la pena!



- Jaume Torres. Taules. En Jaume li va tocar jugar amb Markus Sorg, un suís alemany arrelat al Masnou. La partida va tindre un problema d'idiomes. L'obertura no tenia una llengua definida. Podia semblar un Volga si les negres haguessin triat qualsevol variant del Volga, però les blanques van ajudar la confusió, replicant un anti-volga amb una proposta difícil d'entendre. I la partida es va convertir en un "travallengües", en què l'accent alemany es confonia amb l'accent ampostí del Delta. I davant tal confusió van decidir signar les taules, que pel nostre equip eren d'or perquè significava el mig punt que podia desfer el possible empat.


Amb aquest resultat en Jaume segueix consolidant el primer lloc del "pichichi" en 4½ de 5 partides. I que duri!




El resultat que particularment presumia avant matx d'un 5 a 5 valora'n la igualtat de forces, en la recta final s'ha vist alterat i afavorit per un detall, i consolida la nostra permanència un any més en aquesta categoria a la qual ja li hem agafat el pols, per tan això mereix una merescuda felicitació i més d'un...


“Visca l'Amposta! I endavant!”