Crònica de Josep Sánchez Mayor
No tenia pensaments de fer cap crònica sobre un torneig d'escacs d’estiu, en aquest cas el Llampec de Vila-seca, i que a priori i per desconeixement representava per mi un torneig de tants del panorama escaquístic. Però la fórmula del torneig, amb la il·lusió i total disposició dels organitzadors convidant (per si fos poc!) a dinar a jugadors i acompanyants a una paellada popular on no hi va faltar el cava, ni el cafè i ni les "gotes", fa que no pugui reprimir els elogis per un torneig ben diferent a les propostes actuals, i que el fan únic i especial. En la paellada es va comprovar la germanor i bon rollo dels que formem aquesta família de escaquistes!
Parlant de la fórmula, original per aquests temps que corren però no en longevitat, ja que sembla ser que fa 30 anys que la mantenen, és un torneig per 8 equips de 5 jugadors en els que s'enfronten per sorteig cadascun dels jugadors d'un equip amb un jugador de qualsevol equip contrari i sense repetir equip. És a dir, els cinc jugadors d'un equip juguen contra cinc jugadors d'equips diferents i sense repetir equip.
Tot a una partida al ritme clàssic de 1h. 30' i si es va bé de temps, amb increment de 30" per jugada. El lloc, a un carrer de la part antiga de Vila-seca, que inspira historia i al costat de la església, que amb el retruc de las campanes donaven un caire especial i d'inspiració.
Al acabar les partides, els nostres equips van assolir el junior o sub12 un merescut segon lloc i el sènior un tercer lloc, repetint pòdium al igual que en els darrers tres anys, on vam quedar un any primers i l'altre segons. Ens va faltar un punt per quedar segons, ja que les taules d'aquest cronista, en cas de que s'haguessin signat, no haurien estat suficients per pitjor desempat.
Fent cinc cèntims de la nostra participació direm que...
Lluís E. Pàmies: Victòria.
El nostre número 1 és una màquina! Va anar a dormir a las 3 de la matinada, després de fer-se més de 20 km. servint de cambrer al parc de Tortosa, i "dormint" quatre hores encara va ser prou valent de matinar per anar a jugar i acabar matxucant amb les peces negres i amb una partida tensa a un rival que si en alguna cosa era superior era en pes i altura. Tot un crack el Pàmies!
Josep Sánchez: Derrota.
El meu rival se’n surt dels camins principals de l'obertura amb una Trompowsky i jo mirant de refutar-lo, quedo fet un nyap... Però remunto la partida i igualo en peó de menys. Segons Dani, les taules són bones, però quan noto l’olor de la sang, en surt quelcom de tauró (que suposo que porto dintre) i vaig a per totes! Però se m'escapa un detall en la pressió que suposava guanyadora i malgrat els esforços tinc que inclinar el rei. En qualsevol cas, les taules no haguessin donat el tercer lloc a l’equip, i això fa que no en sàpigue tant de greu...
Xavi Aloy. Victòria.
Un altre màquina!!Ja en el viatge els seus dubtes eren lo gran que podria ser la copa, perquè el seu punt ja el tenia a la butxaca! Tan si val que ets un mestre o un aficionat, com si guanyava per W.O., el cas era que el equip ja teníem un punt, el d'en Xavi!
I si algú ho dubtava Xavi 1 - víctima de torn 0! El següent si-us-plau... jejeje
Xixunjie Zhao. Victòria.
Un altre optimista. Aquest jove talent cada cop es va afiançant més en les seves possibilitats, i això és molt important per als seus resultats. La seva partida es un reflex del seu estat d'ànim. Posició molt inferior en l’obertura, que aguanta sense baixar la guàrdia, i quan el contrari creu que ho té guanyat, en Xixunjie li dóna la volta al mitjó i el deixa amb un pam de nassos!
El somriure d'en Xixunjie a l'acabar la partida li delatava certa superioritat com aquell que diu... "Algú ho dubtava?" jejeje
Alexander Delgado. Derrota.
En les ràpides de Sant Carles de la Ràpita d'uns dies abans li va tocar per sorteig un sopar per a dues persones i encara està al·lucinant. És difícil assimilar-ho! A qui li a tocat alguna vegada un sopar per dues persones en un torneig de escacs? Quan us toqui ja m'ho direu!! El resultat: Inferior a l'obertura, no va poder remuntar al mig joc i trist desenllaç. Tot i els seus esforços no va poder salvar el punt.
Tranquil Alexander, amb les derrotes sempre s'aprèn i, per el teu consol, segur que passarà molt de temps fins que et toqui un altre sopar! jejeje
L'equip júnior també va estar a la alçada, mantenint una més que evident progressió i on es va demostrar que el treball d'en Daniel Rius ja està donant bons resultats. Els Albert Jovaní, Joan Pujol, Kang Zhao i Eric Fontanet van fer molt bones partides, amb sort desigual, ja que només en Joan i Kang Zhao van endur-se el punt i va suficient per quedar segons!
Ja per finalitzar, destacar uns últims apunts.
El primer, l’Eric Fontanet que complia just aquest diumenge 8 anys i, com anècdota, va fer aplaçar la celebració del seu aniversari amb la família perquè jugava una important partida amb la campiona de Terres de l’Ebre 2017 i una de les millors jugadores de Catalunya sub-08. Partida que al final va perdre però va donar mostres del seu nivell i potencial. Temps al temps!
El segon es per esmentar és a Ian Porres. Ell també té 8 anys i va ocupar una vacant d’un dels equips A (o senior) per cobrir la cinquena plaça. Cal dir que va donar mostres de "savoir fer" i com tots els altres xiquets va deixar el pavelló de l’Amposta ben amunt!!
I per últim dir que Raquel, la germana de Albert Jovaní, també sub-08, no va poder jugar, així com altres que haguessin vingut però ja no es podia per falta de places. Els escacs base que puja es cada cop més amplia, i al pas que anem tenim de moment ja l'èxit assegurat!
Josep Sánchez: Derrota.
El meu rival se’n surt dels camins principals de l'obertura amb una Trompowsky i jo mirant de refutar-lo, quedo fet un nyap... Però remunto la partida i igualo en peó de menys. Segons Dani, les taules són bones, però quan noto l’olor de la sang, en surt quelcom de tauró (que suposo que porto dintre) i vaig a per totes! Però se m'escapa un detall en la pressió que suposava guanyadora i malgrat els esforços tinc que inclinar el rei. En qualsevol cas, les taules no haguessin donat el tercer lloc a l’equip, i això fa que no en sàpigue tant de greu...
Xavi Aloy. Victòria.
Un altre màquina!!Ja en el viatge els seus dubtes eren lo gran que podria ser la copa, perquè el seu punt ja el tenia a la butxaca! Tan si val que ets un mestre o un aficionat, com si guanyava per W.O., el cas era que el equip ja teníem un punt, el d'en Xavi!
I si algú ho dubtava Xavi 1 - víctima de torn 0! El següent si-us-plau... jejeje
Xixunjie Zhao. Victòria.
Un altre optimista. Aquest jove talent cada cop es va afiançant més en les seves possibilitats, i això és molt important per als seus resultats. La seva partida es un reflex del seu estat d'ànim. Posició molt inferior en l’obertura, que aguanta sense baixar la guàrdia, i quan el contrari creu que ho té guanyat, en Xixunjie li dóna la volta al mitjó i el deixa amb un pam de nassos!
El somriure d'en Xixunjie a l'acabar la partida li delatava certa superioritat com aquell que diu... "Algú ho dubtava?" jejeje
Alexander Delgado. Derrota.
En les ràpides de Sant Carles de la Ràpita d'uns dies abans li va tocar per sorteig un sopar per a dues persones i encara està al·lucinant. És difícil assimilar-ho! A qui li a tocat alguna vegada un sopar per dues persones en un torneig de escacs? Quan us toqui ja m'ho direu!! El resultat: Inferior a l'obertura, no va poder remuntar al mig joc i trist desenllaç. Tot i els seus esforços no va poder salvar el punt.
Tranquil Alexander, amb les derrotes sempre s'aprèn i, per el teu consol, segur que passarà molt de temps fins que et toqui un altre sopar! jejeje
L'equip júnior també va estar a la alçada, mantenint una més que evident progressió i on es va demostrar que el treball d'en Daniel Rius ja està donant bons resultats. Els Albert Jovaní, Joan Pujol, Kang Zhao i Eric Fontanet van fer molt bones partides, amb sort desigual, ja que només en Joan i Kang Zhao van endur-se el punt i va suficient per quedar segons!
Ja per finalitzar, destacar uns últims apunts.
El primer, l’Eric Fontanet que complia just aquest diumenge 8 anys i, com anècdota, va fer aplaçar la celebració del seu aniversari amb la família perquè jugava una important partida amb la campiona de Terres de l’Ebre 2017 i una de les millors jugadores de Catalunya sub-08. Partida que al final va perdre però va donar mostres del seu nivell i potencial. Temps al temps!
El segon es per esmentar és a Ian Porres. Ell també té 8 anys i va ocupar una vacant d’un dels equips A (o senior) per cobrir la cinquena plaça. Cal dir que va donar mostres de "savoir fer" i com tots els altres xiquets va deixar el pavelló de l’Amposta ben amunt!!
I per últim dir que Raquel, la germana de Albert Jovaní, també sub-08, no va poder jugar, així com altres que haguessin vingut però ja no es podia per falta de places. Els escacs base que puja es cada cop més amplia, i al pas que anem tenim de moment ja l'èxit assegurat!
Taula de resultats
Dinar de germanor a l'ermita de la Pineda
Fotografia d'equip!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada