dimarts, 14 de març de 2017

Crònica ronda 7: Escacs Reus 4,5 - 5,5 CE Amposta

Escacs Reus 4,5 - 5,5 CE Amposta
Per Josep Sánchez Mayor


Primer "Match-Ball" salvat amb mes patiment que el degut. El matx es podria haber signat amb un 8 a 2 favorable i aixó en recorda aquell Barça de las mil ocasions i que no remata la feina demanan la hora. Pero lo que compte es que ens habem en sortir i ara depenem de nosaltres. Avant la Rapita no podem fallar, la derrota en condemna directament a la promoció i es que ahir la Rápita va anar a per totes contra un Hospitalet sense garra jà desmotivat, veient las orelles del llop ampostí. Sembla ser que han hagut filtracions i que els de la Ràpita tenien taula reservada per la celebració al club de Golf del Vendrell, que per nosaltres va ser talismá. Riuten de las filtracions entre els rusos i els americans...jejeje

Com sembla ser que els nostres jugadors son molt aficionats al cinèma, ahir las seves partides van tenir la esencia de las seves principals pelicules favorites, i de las cuals faig un petit reflex...

- Michel Accensi, taules (CONTROL Y PODER). En Michel amb negres tot un expert en control i poderós en desmontar el joc táctic del blanc, que va buidar tot el seu fum del cap sense resultats, conformanse amb les taules quan lo que necesitaba el seu equip era la victoria. Bon final de temporada Michel...!

- David Miralles, taules (TRAS EL CORAZÓN VERDE). David en blanques empren una aventura en busca del Rei negre, amb una partida dinámica en que pren avantatge i li dona voltes i voltes, conseguin finalment una posició guanyadora que quan nomès te que remata, el contrincant li implora les taules que condemnaven al seu equip i En David amb gest generós en bè per l'equip accepta, i dona la victoria definitiva. Bravo per el talismà d'en David i contem amb ell per la Rápita per lo menys. NO FALTIS PORFIS...!!


- Josep Chavarria, victoria (EL PADRINO). Estratosféric estat de forma del amic Chavarria, que jugan en negres contra tot un históric que es en Reguè, li va anular fins el punt que li va fer "una oferta que no podia rebutjar", i Chavarria com el Corleone, poca broma...el va castigar amb una sutil maniobra amb mat imparable i sense fer soroll. Bravo Don Vito Chavarria!!

- Luis Pamies, victoria (ATRACO A LAS TRES). Sembla ser que de bon de matí ho tenia tot calculat. La cantimplora de tila per els nervis, el plan sorpresa per el atrament i el bocata per si acababa a la presó i li donaven aigua chirri per dinar. Disfraçat de Iron Men, i donan-li a la tila sense parar, li va aguantar mes de 30 jugades ballant el minut i mig, i quant el contrincant creu haber vist una linea guanyadora, Pamies treu el seu tallaungles i condemna a un espantat rival que veu l'infern quant tenia taules fácils. Moltes gracies i Pamies diga-li a la Maria que ens prepari unes bones dosis de tila per natros per la setmana vinent, que la necesitarem...jejeje


- Josep Sánchez, derrota (LA VIDA ES BELLA). Quin dia mes maco, vaig tindre temps de regar las plantes, admirar les flors i fins i tot de fer fotos. Tot un regal i... quina merda de espatllar-me el dia, amb la partida tan plaent que disfrutaba, dominant el centre, la diagonal negre, la columna "b", amb peó de més, amb atac amb...histories..!?? El blanc en fa pessigolles i en derreteixo com un flam. El núvol en el que somiaba es va des-fer i vaig caure en picat. Aixó dels escacs mira que es injust i dramátic. La setmana que be prometo no regar les plantes, ni mirar si plou..!! Grrrrrrrr

- Joanen Ferrer, victoria (LA MUERTE TENIA UN PRECIO). Al compás de la música de Sergio Leone, al Joanen no més li faltaba la cigarreta i la manta per donar-li caire a la partida. Iniciativa posicional en blanques, mitg joc templat i sense fisures, guanyant mica en mica el terreny del negre fins fer la escupinyada final, en el que amb una lleu pestanyejada, al fulmina i suma un punt al carro del equip. Per la próxima recomano (POR UN PUÑADO DE DÓLARES)...


- Daniel Rius, victoria (TO BE OR NON TO BE). Ser o no ser, "that is the question"...o lo que sembla lo mateix, tablas o victoria...aquella era la cuestió. En Rius, mes enllà de la partida que la portaba formidable, li comentçen els dubtes entre anar a guanyar o demanar taules a expenses dels resultats d'en Xavier Abarca i Xavier Aloy. Vist que aquestes partides deixen escapar un punt i mig decideix anar a guanyar. I guanya...!! Es clar, qui ho dubtaba..? Si fa falta el punt, toma punt i se acabó..!! Jà ens agradaria a nosaltres tindra aquesta determinació i cumplir sempre amb els objectius..! Un mestre amic Rius.!

- Xavier Abarca, derrota (JESUCRISTO SUPERSTAR). La partida qu'ens regala en Xavier, es una partida plena de missatges; missatges en la apertura.., missatges en el mitg joc.., missatges en la estrategia i fins i tot en la táctica..! I com bo samaritá es va sacrificar, perque poguem apendre els increduls i pecadors, quin es el bon i veritable cami per portar les nostres naus a la victoria de la veritat. La veritat de GUANYAR...!! I si som fidels a la historia, aquesta diu que "al tercer dia resucitó...", lo cual ens plau de joia per saber que el diumenge en Xavier pagada la penitencia, ens deleitara amb al seu joc de traca i mocador..! Anims Xavier..!!


- Josep Puig, derrota (ZOMBIE). Bo es aclarir, que no va jugar contra cap zombie. El home sembla ser que era cec, i dic sembla perque dominaba el joc de lluny i de prop. En Puig que va vindre amb un gripas, per si fos poc li tenia que bellugar las seves peces i esta al tanto de la jugada que li cantaba. Amb una d'aquestes no va escoltar prou be la jugada i va equivocar el moviment, Quant es va donar compte, li va volar una peça que estaba amenaçada per un altre que suposadament no deurie estar en aquell lloc. Va ser aquell moment en que la partida va ser la de un cec que "veia" contra un zombie que donaba cops de cec. Esperpéntic..! Tranquis i ánims Josep, que no tots els dias es juga contra un cec, creu-me..!!

- Xavier Aloy, taules (MIL MANERAS DE MORIR). Bueno, no sabem si en Xavier esta veient la famosa serie o se l'an recomanat. Lo cert es, que tindria que donar-se presa per anar prenent nota de totes les opcions. Es brutal, quina originalitat.., plena de ideas de "como morir sin fracasar en el intento.." Es més, recomano que tothom tendriam que veure-la, no solsament en Xavier.., seriam uns auténtics "depedrators". En qualsevol cas las taules van ser bones, en Xavier va aconseguir mig punt d'or que a la fí va sumar i va ajudar a la victoria final. La propera jà apretaras més, mica en mica sense presa i sense pausa!


dijous, 9 de març de 2017

Final de la Copa Catalana d'escacs 2017 a Amposta

El Club Escacs Amposta tindrà el privilegi de ser la seu d'un dels torneig per equips d'escacs més importants del calendari anual de Catalunya, ja que el 2 d'abril acollirà la Final de la Copa Catalana d'escacs 2017.



La cita tindrà lloc a l'auditori del pavelló firal d'Amposta, on hem celebrat les darreres edicions de l'Open Internacional d'escacs Amposta, memorial "José Balagué". 



Per arribar-hi és força senzill si veniu per la CN-340. Us facilitem el següent esquema:




I per a restaurants us facilitem la seva ubicació i us recomanem:


- Restaurant “Els Ullals”
C/ Burgos, 34, Amposta
618 75 55 86
 
- Pizzeria “La Dolce Vita”
Av. Josep Tarradellas, 108, Amposta
977 70 80 54
 
- Restaurant “Els Xiribecs”
C/ Suïssa, 2, Amposta
977 70 72 60




El 24 de març sabrem els equips participants, però entre ells estaran els millors equips catalans d'escacs. A tots ells, i a tot l'equip de la Federació Catalana d'Escacs, els donem la benvinguda:




Organitzen i patrocinen:


      

 





dilluns, 6 de març de 2017

Crònica ronda 6: CE Amposta 4 - 6 CE Valls

Amposta 4 - Valls 6
Per Josep Sanchez Mayor

La gran matinal d'escacs de diumenge, m'obliga a fer una petita crònica de lo viscut que bé s'ho mereix...

La primera hora del matí es presentava amb un cel net i radiant que feia presumir molt bones vibracions de cara al difícil matx. L'equip amb molts ànims i confiança pressentia que la campanada amb el equip que lidera la categoria, i ferm candidat al ascens, era possible. Per aquest matx emocionant, el nostre local estrenava nou look que donava molta mes amplitud i comoditat a la hora de passejar, bellugar-se i poder seguir les partides.

Una vegada presentats els equips, el Valls presentava un equip que, sense ser el titular, si va respondre amb les seves principals figures i la diferencia de forces de Elo en tots els taulers respecte a nosaltres era brutal a favor de ells, cosa de la que ja estàvem prou mentalitzats.

A les 9:30 arrenca el matx i no triga ni mitja hora quan el contrincant de l‘Agustí Luna li demana taules perquè té presa per marxar, a l’estar el seu pare amb problemes de salut. Unes taules que són acceptades esportivament i el matx afronta una lluita sense quarter en que la total concentració fa sorollar el silenci. És tan així, que en més de dues hores no veig passejar a ningú, ni tan sols per anar al bany o prendre l’aire.

L’equip per aquest matx compta amb Josep Ramos, un dels asos que el equip disposa i que, quan la feina li permet, ens reforça l’equip tant qualitativament com moralment. Es tocant les dotze del matí quan es firmen les taules de Daniel Rius i prop després les de Xavi Abarca, coincidint més o menys en el temps amb la derrota de’n Josep Ramos que no pot resistir davant la precisió i pressió del fort tauler del Valls Guifré Calaf, amb un envejós 2.393 d’Elo. En aquest moments, el matx es presenta incert, en bones perspectives per nosaltres i bastants dubtes per ells.

Al cap d’una estona, en Xavier Aloy perd la seva imbatibilitat amb el primer equip aquesta temporada contra un contrincant que en blanques presenta un joc sòlid sense riscos, tan segur que de mica en mica va menjant-se el terreny fins anotar-se el punt. Però a n’aquesta desfeta, respon en Josep Chavarria amb una altra gran victòria davant un 2.233 d’Elo, amb el que demostra al gran estat de forma.

El matx continua amb incertesa i, als voltants de la una, en Josep Sánchez signa taules amb un final de torres igualat, en el que intentar forçar suposava un risc massa alt quan en aquells moments no invitava per la interesant proposta que oferien les tres partides que restaven. En el primer tauler, en Michel Accensi lluitava sense complexos contra el jove i candidat a GM Vicenç Esplugas, amb una partida molt dinàmica en el que afrontant un final de alfil, cavall i quatre peons d'en Michel, per torre i sis peons per part de l’Esplugas.

A l’altre partida, la d'en Lluís Pàmies, la pressió blanca contra les negres de Pàmies que, malgrat això, té bones possibilitats de contra joc, i a més jugant en el poc temps del rival.
La tercera i ultima partida, la de Joanen Ferré, és un final de cavall actiu i peons per part de Ferré, contra alfil passiu i peons per part del contrari, que també en manca de temps ens donava esperances d’aconseguir quelcom més que taules.

Els nervis de l’equip contrari eren evidents, el matx 4 a 3 i las tres partides restants no donaven garanties de assolir el punt i mig que necessitaven per guanyar. La emoció competia amb els nervis i ningú s'atrevia a marxar. Tothom apretat seguin las jugades de un i altre tauler, gaudint de l'emoció final que estava en el canto de un duro... Gaire bé a la una i mitja, els contrincants de Michel Accensi i Joanen Ferré en forta i precisa resistència aconsegueixen les desitjades taules, quedan tot a expenses d'en Luis Pamies acaparan aleshores tota la atenció, nervis i emoció en una lluita de salt mortal sense red en manca de temps per part dels dos oponents, i en la que la millor disposició de las peces blanques decideixen la partida i el matx a favor del equip visitant, un Valls que al abandonar el nostre jugador tots i bufaven i força alleujats marxaven tots sorpresos de lo que havien suat per fer-se amb un matx que a priori era molt favorable amb ells i que després de lo viscut, segur que ho hauran celebrat amb gran admiració per las nostres forces! 

L'equip encara la derrota, mereix un fort aplaudiment i afiança una forta moral que si contem amb un o més dels asos que tenim sota la maniga (David Miralles, Pere Adán o Josep Ramos) i el comodín d'en Eloi Toldá que responen en lo posible quan s'els necessita, podria guanyar las tres rondes que falten i asolir els 4 !/2 que es el 50% dels punts posibles. Igualment dir, que tenim que anar pam a pam i el próxim repte es el Escacs Reus, equip qu'encara no se estrenat i a lo mitllor voldria quemar las seves naus contra nosaltres, jà que del seu calendari podriam significar natros el equip mes asequible. Si ens concentrem contra el Reus i reforçem el equip contra La Rapita, la última ronda la podem despatxar contra la Vila Olimpica intentant guanyar si es posible, lo que voldria dir que no sols habriam salvat la categoria, sino que habriam fet una temporada Super Digna..!!


Força i endavant!!