dimarts, 20 de febrer de 2018

Crònica ronda 5: Amposta 5½ - El Masnou 4½

AMPOSTA 5½ - EL MASNOU 4½
Per Josep Sánchez Mayor


Un cel net i blau donava la benvinguda a un dia de festa ple d'emocions.

El retrobament d'aquest cronista amb el seu ex equip del Masnou amb el qui va compartir i conviure multitud d'experiències durant 22 anys, donaven un caire atípic i molt especial a l'enfrontament entre el nostre equip i el del Maresme, inèdit en el temps i difícilment repetible per pertànyer el Masnou a la zona Nord i que per una "carambola" va ser convidat per jugar al nostre grup que conforma equips de Tarragona i de Barcelona-Sud.

Davant d'aquesta cita extraordinària, al nostre president sensible a l'esdeveniment històric per un cantó, i emocional per la part que en toca per un altre, va preparar una rebuda en què la simpatia, la germanor, les fotos, els entrepans, el cafè i begudes de tota mena no van faltar davant la sorpresa, agraïment i admiració dels masnovins, i només va faltar una guitarra i una pandereta per acabar d'animar la festa, que van acabar ballant sobre un tauler de seixanta-quatre caselles amb peces blanques i negres.

Dit això, començava un matx de forces igualades en què a priori cap dels equips pactava l'empat, i ambdós decidits d'anar a totes.



Després de la primera hora de joc, la balança estava prou equilibrada i no hi havia cap partida que donés pistes d'avantatge significant, però a partir d'aquí, la majoria de les nostres partides van començar a guanyar cert avantatge que donava bones vibracions per la nostra sort, i alguns dels jugadors masnovins es preguntaven si aquella rebuda obeïa a "trampeta", i dubtaven si el cafè en comptes de cafeïna hi havien posat algunes gotes de melissa o valeriana per adormir-los més del que estaven...

Però tot i que semblaven "adormits", ràpid van espavilar quan el marcador lluïa un 3 a 1 a favor nostre, després de les taules de Luna i Eloi, i les victòries de Ramos i Michel, i la seva reacció amb les victòries davant Xavi Abarca i Joanen van igualar el marcador amb el 3 a 3.

Quedaven quatre partides de les quals, la de Daniel Rius tenia cert avantatge que presumia el punt. En la resta, Miralles i Chavarria aguantaven bé la pressió i podien pintar les taules amb certes garanties, i la d'en Jaume Torres oferia certa incertitud pel canvi de cops i la manca de temps que encenia l'alerta en
el rellotge d'en Jaume.

En aquell moment s'esdevé un fet important que influiria en la sort final del matx. Balagué, contrincant de Chavarria en millor posició i perspectives, però en destrets de temps, consulta si les taules convenen al seu equip per segons com, acordar el 5 a 5. El seu equip de govern davant la consulta, arriba a la conclusió que la partida davant Miralles es pot guanyar, la d'en Jaume Torres veuen bones possibilitats de puntuar, la d'en Rius la donen per perduda, i si Balagué -expert en jugar en situacions límit en destrets de temps- consolida la pressió aconseguint avantatge i salvant la pressió del rellotge, entenen que l'empat el tenen a la mà i en possibilitats de guanyar, pel que recomanen que esperi a propers esdeveniments. Ja no hi ha treva, i ara tot succeeix molt ràpid.

En un vist i no vist, Daniel Rius fa la seva feina i situa el 4 a 3 previst, i Jaume aguanta els destrets del temps i després de simplificar la partida no dóna més opcions que l'empat. Simultàniament Balagué jugant al límit amb el rellotge, fa una greu errada que Chavarria no perdona i aprofita per decidir el matx amb el 5½ a 3½ providencial.

En Miralles veien el 5½ en el nostre marcador arrisca en posició delicada amb alternatives, però que recomanava prudència, i perd finalment una partida ben treballada situant el 5½ - 4½ final.




Pels nostres amics del Masnou queda el dubte que hauria succeït si haguessin proposat l'empat en la partida de Chavarria, i marxen amb un regust si no amarg, més aviat agredolç per l'experiència viscuda en un matx de bona germanor, i molt agraïts pel tracte, en la que el nostre president Ferran Torta va posar la música, l'equip el ball de bastons remullats amb la mel del fair-play, i jo l'emotivitat dels sentiments compartits. Per la part que en toca, aprofito aquestes línies per agrair dues coses. La primera, el detall de la bonica placa de reconeixement i d'amistat compartida pels 22 anys conviscuts amb aquesta bona gen del Masnou, i que conformen per mi una família que sempre portaré en el record.


Entrega de la placa en agraïment als 22 anys que Josep Sánchez va jugar amb el CE El Masnou

I la segona, la d'agrair al nostre president la seva sensibilitat i delicadesa de oferir el tracte de germanor als meus amics masnovins, que estic segur que no oblidaran mai aquest gest que ens dignifica, i si no fos poc, també pel seu sacrifici de un compromís per acompanyar-me en el dinar que vam compartir amb els amics del Masnou.



Partides:

- Michel Accensi. Victòria. L'Ezequiel Sánchez rival d'en Michel no va tenir el seu dia. No sols es va quedar sense benzina en la A-7, sinó també a la partida davant un Michel impertèrrit i immutable, al que només li faltaven la camisa de flors, les ulleres de sol, el cubata i les xancletes de platja, i que de forma "festivalera" va aconseguir amb autoritat desesperar a un esforçat Ezequiel.



- David Miralles. Derrota. En David se les va veure amb Enrique Sánchez Abulí, guanyador del Saló del Còmic 2016 i creador de "Torpedo" popular personatge de còmic, i la partida d'Enrique poca broma, va ser un curs accelerat del valor de les peces, les caselles estratègiques, els peons passats, les columnes i també si cal les diagonals, que David va saber llegir molt bé i respondre en precisió, fins que al final veien el matx resolt i després d'aguantar molta pressió, va decidir tirar pel dret per desfogar-se, caient en una posició plena de trampes que no va poder superar.


- Josep Ramos. Victòria. Es les va veure amb Jordi Marchador, jugador molt experimentat campió de veterans de Barcelona 2016 i sotscampió de Catalunya del mateix any, que en les peces negres no va encertar amb la millor rèplica davant la variant contra la Siciliana que va proposar en Ramos, que tot i la seva falta d'entrenament va guanyar amb molta autoritat, i que bo seria per l'equip si poguéssim comptar amb ell per la seva valia.



- Josep Chavarria. Victòria. Els dos gladiators de cada equip enfront. L'Enric Balagué amb espasa, cuirassa i gabinets, en Chavarria amb la xarxa i la forquilla donant tombs i capejant les envestides d'Enric. Quan semblava que l'Enric entrava a matar, se li va "parar" el rellotge, moment que Josep el va enganxar amb la xarxa i sense pietat li va guanyar la transcendent partida que decidia el matx, i ressaltant que un cop més va tornar a ser decisiu al donar el punt definitiu de la victòria de l'equip. Molt important que cuidi aquesta xarxa, i sobretot que no es perdi!



- Joanen Ferré. Derrota. La partida del "misteri". Se les va veure amb Jorge
Ortega, jugador incisiu que amb negres va contrarestar la pressió de Joanen, igualant una partida en què tots dos especulaven en trobar camins que els hi portessin a la victòria. Amb una de les rondes en què revisava les partides, al parar amb aquesta tot estava igualat, i la posició no oferia perills imminents. Al donar la volta i tornar a mirar la posició, a Joanen li hi havia desaparegut una peça. On estava la peça? Havia caigut en un “quadre trampa” i se li havia empassat el tauler? Era una peça fantasma que hi era i jo no la veia? O és que en Jorge se li havia encomanat la màgia del nostre local i l'havia fet desaparèixer? Com ningú m'ho va aclarir vaig trucar a “Cuarto Milenio” perquè l'Iker Jiménez trobi l'explicació. Us tindré informats...



- Eloi Toldà. Taules. Algú li hauria dit que és les veuria amb Lluis Palau, pescador amb xarxa de les platges del Masnou, i acceptant el repte es va emportar unes quantes canyes de les que fa servir quan va al riu. Resultat: era diumenge i els peixos van fer festa, pel què no van tenir més remei que repartir-se el punt davant la infructuosa pesca. I sembla que van quedar que el pròxim cop jugarien entre setmana!



- Agustí Luna. Taules. Altre cop el resultat es va inscriure a l'acta abans de
jugar-se la partida. Qui ho podia dubtar? El seu rival, en Josep Igual, el taulífer consumat del Masnou davant de l’Agustí. Dues rocalles de les que es necessiten explosius per desfer-les, i és clar, lo dels explosius no ho teníem previst i les taules van tornar a ser presents davant la felicitat dels dos per mantenir el prestigi.


- Xavier Abarca. Derrota. Els dos representants de la "cullera de fusta" lluitant per trencar la ratxa. El seu rival era en Vicenç Rocher, el "presi" del Masnou, venia amb el braç dret amb cabestrell i tenia que en prou esforços amb la mà esquerra bellugar les peces i escriure, portant de belluguera al nostre Xavi que a més veia que no solament se'n sortia, sinó que a més a més li pressionava amb total efectivitat, fins a tal punt que va perdre a més de la concentració en la partida. Així i tot, al Xavi encara tindrà oportunitats de refer-se i demostrar el nivell que té. Ánims!



- Daniel Rius. Victòria. El "pitoniso" va a torna a predir-ho. Intuïen que si jugava jo podia acceptar taules ràpides va decidir que fes de delegat i substituir-me el mateix. Tenia molt clar que guanyaria i aquest mig punt de més era decisiu per la victòria que també tenia prevista de l'equip. Després d'això jo no faig més quinieles: a partir d'ara ho tinc clar, consultaré amb l'amic Daniel i li recomano que es posi un quiosquet per donar consultes. Segur que guanyaria més que en els escacs! Dit això, la seva "víctima" va ser en Jordi Bover, jugador molt sòlid que va ser incapaç de frenar l'empenta i l'energia mental del nostre "pitoniso". El primer que vaig pensar quan el vaig veure és que s'hagués pogut estalviar la matinada i el llarg viatge, però bé, encara que sigui pel bon dinar postmatx valia la pena!



- Jaume Torres. Taules. En Jaume li va tocar jugar amb Markus Sorg, un suís alemany arrelat al Masnou. La partida va tindre un problema d'idiomes. L'obertura no tenia una llengua definida. Podia semblar un Volga si les negres haguessin triat qualsevol variant del Volga, però les blanques van ajudar la confusió, replicant un anti-volga amb una proposta difícil d'entendre. I la partida es va convertir en un "travallengües", en què l'accent alemany es confonia amb l'accent ampostí del Delta. I davant tal confusió van decidir signar les taules, que pel nostre equip eren d'or perquè significava el mig punt que podia desfer el possible empat.


Amb aquest resultat en Jaume segueix consolidant el primer lloc del "pichichi" en 4½ de 5 partides. I que duri!




El resultat que particularment presumia avant matx d'un 5 a 5 valora'n la igualtat de forces, en la recta final s'ha vist alterat i afavorit per un detall, i consolida la nostra permanència un any més en aquesta categoria a la qual ja li hem agafat el pols, per tan això mereix una merescuda felicitació i més d'un...


“Visca l'Amposta! I endavant!”


dilluns, 5 de febrer de 2018

Crònica ronda 3: Lira Vendrellenca 4½ - Amposta 5½

LIRA VENDRELLENCA 4½ - AMPOSTA 5½
Per Josep Sánchez Mayor

Qui ho havia de dir, quan arrancant el cotxe en direcció a les terres de la Costa Daurada en un dia gris que prometia pluja i potser més d'un ensurt, que l'equip escriuria una de les pàgines més exitoses de la seva història al donar la gran campanada davant un dels millors equips de la Segona Divisió -amb una diferència important d'Elo en tots els taulers- i que sumaria el tercer punt de les 3 jornades disputades, fet que significa ser colíders juntament amb dos grans equips més de la categoria!

Cal tenir amb compte que a l’inici de la temporada, quan es presenten els ordres de força de tots els equips participants al grup IV de Segona Divisió, els equips vam veure les "credencials" de cadascun, i ningú s’hauria pogut imaginar que un modest equip com l'Amposta (amb uns valors globals d'Elo molt inferiors a la gran majoria) seria colíder amb 3 punts de 3 després de la tercera jornada, convertint-se en l'equip revelació.




Les claus d'aquest èxit momentani -que ens permet reforçar el convenciment de què caminem en pas ferm per consolidar un any més la categoria- està en el compromís, la il·lusió, i el bon “feeling” existent en l'equip. Tot barrejat -i sacsejat com un bon còctel- ens dóna el toc de màgia necessari per obtenir la clau de l'èxit. I ja que parlem de màgia s'ha de dir que en Daniel Rius, una setmana més, ha tornat a vestir-se de mag clarivident complint tots els vaticinis: Abans de fer la convocatòria ja va dir, que no volia portar cotxe perquè volia guanyar. Evidentment li vam prohibir portar cotxe i... quin va ser el resultat? doncs GUANYAR! Algú ho dubtava?

Però és clar, la seva inspiració clarivident no es podia conformar només amb aquest "petit detall", i mentre pujàvem cap al Vendrell no parava d'assegurar que l'equip guanyaria, que faríem quatre punts en els últims cinc taulers i que per davant es faria la resta per aconseguir la victòria. Devíem fer cara d'incrèduls quan no parava de repetir un cop i un altre la seva inspiració visionaria... Tant era així que la música que vaig posar per animar el "cotarro" (tota dels anys 60) dels Sirex, els Brincos, Formula V, George Dann amb "El Xiringuito", "la Barbacoa", "El negro no puede", etc., va passar desapareguda. L’única música que vam escoltar va ser la seva "simfonia" in crescendo en do major, en do menor i altres variants! Veure per creure!



No sé si algú ha vist la pel·lícula "El efecto de los rayos gamma sobre las margaritas" però, us ho podeu imaginar, els tres acompanyants de darrere del cotxe van sortir hipnotitzats per l'energia verbal de Daniel, i tot i que van perdre no els va afectar gens perquè estaven convençuts que l'equip guanyaria. De fet, quan vam arribar al local ja volíem posar els resultats en l'acta abans de començar les partides! I és que el poder de convicció d'en Dani no té límits! Bé, i ara parlant seriosament, puc confirmar que va encertar de ple, tot al peu de la lletra. I ens morim de ganes que ens confirmi els pròxims resultats per tranquil·litat nostra. I també prometo seguir portant el cotxe i no posar altra música que la dels seus pronòstics; això sí, amb la condició que a la tornada ens deixi escoltar el partit del Barça!

L'altre toc de màgia el va posa el restaurant del Golf Vendrell, on vam repetir després que l'any passat vam celebrar allà la nostra primera victòria, i que la mestressa que va participar en el brindis del cava al què ens va convidar, ens va desitjar sort perquè aquell èxit tornés a repetir-se, com així ha sigut.

La gran gesta contra la Lira Vendrellenca dóna un plus de confiança que reforça els nostres ànims i conviccions, però el camí encara té pedres. I més que pedres, rocs de grans dimensions que haurem d'intentar polir en la mesura de les nostres possibilitats. I si el camí abans de començar era empinat i ple de corbes, ara és pla i bastant recte. És a dir, que si mantenim la nostra línia l'èxit està assegurat.




Partides:

- Michel Accensi. Taules. Gran partida en negres, controlada de principi a fi, d'un Michel en gran estat de forma, on va aconseguir desesperar al seu rival fins al punt que el va obligar a forçar i, davant d'un final ja guanyador, va concedir taules per assegurar el mig punt que donava la victòria definitiva al nostre equip.

- Josep Chavarria. Victòria. El "Gladiator" de l'equip i ferm candidat al “pichichi” va tornar a donar mostres de la seva fortalesa i energia. Tot i que en el seu frec a frec va perdre un peó, no va decaure i en la seva persistència va donar un cop mortal al rival i un punt vital i importantíssim que significava el 4- 5, fet decisiu per confirmar els pronòstics d'un inspirat Daniel!

- Joanen Ferré. Derrota. Bona partida d'en Joanen que després de neutralitzar la pressió rival, va aconseguir avantatja material que feia presumir la victòria. Però el seu contrincant inconformista va treure fum per complicar la partida fins al punt de capgirar-la davant un esforçat i desencantat Joanen, que ho va intentar fins a la fi però sense l'anhelat èxit.

- Agustí Luna. Derrota. La bona ratxa de l'Agustí es va veure truncada per un dels jugadors més en forma de la Lira Vendrellenca. El seu rival, en Llibert Ventós i excompany meu de La Colmena, és un gat vell difícil de guanyar, un jugador que posa el màxim compromís i esforç i, segons em va revelar, dedica dues hores diàries a l'estudi d'escacs, més gairebé dues hores d'exercici per mantenir la forma física, tot i que el seu aspecte no dóna moltes pistes en aquest sentit. La partida encara que ben lluitada per part d'Agustí, va anar decaient davant la pressió insistent, fins que no va tenir més remei que acceptar la derrota.

- Xavi Abarca. Derrota. Partida difícil d'en Xavi davant un cubà assenyat que li va donar poques opcions. Des de l'obertura ja va patir la pressió i l'agressivitat per la qual va arribar al mig joc en inferioritat i, impotent per la manca de facilitats que no li va donar el contrari, no va tenir més remei que acabar inclinant el seu rei.




- Josep Sánchez. Victòria. Partida en certa polèmica en presentar-se el jugador contrari a la sala de joc just quan ja reclamàvem el punt per incompareixença. Vist que el contrari va arribar passat un minut del límit i que el Vendrell va iniciar les partides cinc minuts més tard en deferència al nostre equip per no comptar més de cinc jugadors a l'hora oficial, vaig decidir jugar la partida amb la condició que en cas que el resultat fos diferent d'una victòria per part meva, es reflectís en l'acta la incidència perquè el Comitè prengués decisió.

Malgrat la manca de temps, el meu contrincant va afrontar l'obertura i mig joc en destresa i bona resolució, fins que vaig "sacrificar" un peó en dubtosa compensació, i amb els esforços per conservar-lo i obtenir-ne avantatja, de mica en mica va anant quedant inferior fins que va perdre per temps mentre intentava resoldre tots els problemes que li venien a sobre. Vist el resultat, la polèmica va quedar en anècdota i va ser un dels quatre punts esperats dels cinc últims taulers.

- Pedro Torres. Victòria. Un altre dels abanderats a la victòria. Amb el seu estil incisiu, va anar amb la canya endavant des de bon principi fins a acabar avorrint al seu rival, que fins que no va abandonar no va descansar. El segon punt dels quatre pronosticats i un altre important candidat al “pichichi” que no afluixa. I que no afluixi!

- Salvador Callau. Derrota. Partida difícil davant un rival que després de veure'l jugar en l'Obert de Tarragona -on va oferir un gran nivell- pressentia que necessitaria tota la inspiració per afrontar el complicat repte que tenia al davant. La partida igualada en l'obertura, va decaure en el mig joc on de mica en mica el Salvador va anant perdent gas i, tot i seus esforços, el seu rival es va anant imposant sense donar a penes opcions de puntuar en l'estrena del nostre company al primer equip. Tot i la derrota, l'aportació d'en Salvador ha estat positiva, i és ben segur que tard o d'hora ens donarà les alegries que ens té reservades.



- Daniel Rius. Victòria. És clar, com no conduïa cotxe, doncs ja ho havia anunciat. Però no el va guanyar, no, se'l va menjar amb patates i cigrons! La seva fe es va traduir en el tauler i en Rius, amb les peces negres i disfressat de Kasparov, li va donar tal correctiu que on més temps va gastar va ser en escollir per on li feia escac mat. Al seu rival li plovien per tots els cantons. Ja teníem el tercer punt dels quatre promesos i bé per en Daniel, que amb la seva moral s'està refent d'actuacions anteriors dubtoses que no feien gens de justícia al seu nivell.

- Jaume Torres Victòria. El “pichichi” provisional és un sòlid puntal per l'equip, no solament pel seu extraordinari estat de forma sinó també perquè està il·luminat per alguna divinitat. Això sembla que es contagia: pel camí deia, "si en fan l'Holandesa el trinxaré!" I que li van fer? Doncs... l'Holandesa!

A la jugada 6 ja tenia quatre peons enfilats en la quarta fila i el contrari estava ben perplex pensant com aturar aquella pluja que se li venia sobre. Aquella variant devia ser la "Variante Machaco" (innovació teòrica) perquè allò va ser un festival, i mentre el seu rival cuidava les esquenes pel flanc de rei, el remat li va vindre pel flanc de dama, on inútilment podia impedir la coronació d'un peó i les amenaces de mat següents. Era el quart punt promès dels cinc últims taulers i les prediccions es complien!





La setmana vinent juguem contra el Sant Feliu, un dels equips colíders i més fort encara que La Lira Vendrellenca. Haurem d'intentar mantenir el prestigi i, passi el que passi, el cert és que el que estem gaudint fins ara ja no ens ho traurà ningú. 

Força i endavant!




dimecres, 31 de gener de 2018

Reglament Trofeu Pichichi Lliga 2018 del Club Escacs Amposta




-  REGLAMENT  TROFEU  PICHICHI  LLIGA 2018 -


1. Es premiarà al jugador del Club Escacs Amposta que més punts faci durant totes les jornades de la Lliga Catalana 2018.

2. En c
as d'empat al que amb la mateixa puntuació hagi jugat menys rondes. 

3. Si aquí també hi ha igualtat es doblaria o triplicaria el trofeu.

4. Hi haurà dos "Trofeus Pichichi", un per cada un dels grups que es defineixen a continuació:
4.1. Grup 1:  per el jugador o jugadors que més puntuïn en el  Equip A i en cas d’empat s'aplicarà el percentatge punts / núm. partides

4.2. Grup 2:  per el jugador o jugadors que més puntuÏn en qualsevol dels equips B, C, D i E i en cas d’empat s’aplicarà el percentatge  / núm. partides

5. Tenint en compte que els equips C, D i E jugaran 6 rondes, l'equip B s’equipararà amb ells malgrat disputa 7 rondes perquè la ronda que juga amb el "vacant" no computa.

6. Si un jugador participa en els dos equips, l'A i el B, i juga més de 6 partides entre els dos, es tindrà en compte la seva puntuació al Grup 1. Si es dóna la circumstància que aquest jugador ha jugat entre els dos equips un màxim de 6 partides, el seu còmput participarà en el Grup 2.

7. Qualsevol altra circumstància que es pugui donar i que no estigui prevista en aquest Reglament, es resoldrà segons el criteri més just possible.

8. El premi el decidirà la Junta Directiva en funció de les possibilitats econòmiques i disponibilitat del club.




 

dilluns, 29 de gener de 2018

Crònica ronda 2: CE Amposta 5½ - Peó Vuit 4½

AMPOSTA 5½ - PEÓ VUIT 4½
Per Josep Sánchez Mayor


Dia d'estrena del primer equip de l’Amposta a l'antic local del Casino que no podia ser més gran!

El local habilitat per jugar les partides de la Lliga aquest any ens tenia reservada una matinal carregada d'emocions amb final feliç. En aquest segle XXI no és gaire normal trobar un local on es respiri l'ambient i el caliu de principis del segle passat, on un podria imaginar perfectament jugant Alekhine amb Capablanca, i on l'encortinat, les cadires i el mosaic anaven a joc amb un saló que ha sigut testimoni de celebracions i balls de totes les èpoques.

 Vista de la sala gran del Casino d'Amposta

De primera hora als nostres jugadors matiners esperaven a les forces del Peó Vuit que, empentejats pels freds vents de Caro, s'acostaven per dirimir un matx molt important per la sort dels dos equips.

Després de les cordials salutacions de benvinguda entre els jugadors, ja què molts d'ells es retrobaven i l'amistat i el fair-play feien acte de presència, començava un matx a sang i foc en què cada mig punt valia el seu pes en or, i on un senzill toc de màgia podia capgirar la sort de qualsevol dels dos equips.

Tot a punt per començar el matx CE Amposta - Peó Vuit

És un misteri saber si aquest local aporta una mica de màgia i el Daniel Rius, des que fem ús d'ell, s'ha carregat d'inspiració. El cert és que, en pla clarivident dies enrere, ja anunciava que aquest matx es guanyaria i les victòries de Michel i dels dos Torres eren segures i, a mesura que evolucionaven les partides, anava encertant els resultats que més tard es produirien, a pesar que algunes feien tremolar, per l’incertes que eren.

I la màgia es va fer present. 

En un moment clau del matx quan semblava que els seus càlculs eren errats, amb el marcador 2½ - 3½ en contra i amb quatre partides en què l'equip contrari semblava tenir assegurat com a mínim el 1½ que li faltava per almenys puntuar, i quan els presagis eren més aviat pessimistes, en Daniel Rius va treure la vareta màgica i la llum del local va trontollar amenaçant l'apagada... I mentre ens ho miràvem amb recel per la sort de la il·luminació, el marcador en un tres i no res es va capgirar en un 5 - 4 favorable! Veure per creure! Daniel Rius "Copperfield" o la sort dels campions!

Alguns dels jugadors del Peó Vuit -inclús jo mateix- recelàvem del marcador, ja que semblava que estava equivocat. Com podia ser? Què havia passat? Daniel fins arribar a aquell marcador no li havia calgut mirar les partides per fer els seus pronòstics... Que si tararí, que si tararan, que si tararon, chinpón! Les va encertar totes amb la nostra estupefacció! (i ara encara no entenc per què no ens va donar descans en Xavi Abarca i a mi mateix -el cronista- si sabia que havíem de perdre! La pròxima avisa home, no et tallis!)

La clau va estar en la partida d'en Pedro Torres que, en una acció "suïcida", entrega peça a la desesperada per intentar salvar almenys mig punt i, davant els nervis del seu rival, no sols el va salvar sinó que se'l va emportar sencer davant de la desesperació del contrari i de la frustració dels rivals i amics del Peó Vuit.



L'última partida en joc va ser un final d'alfils de diferent color taulifer total i que, per moltes voltes que el rival va donar, Josep Chavarria -disfressat de "Iron Man"- va aguantar sense tremolar-li el pols davant la impotència d'un Benaiges que per molt que ho va intentar no va trobar recompensa, decidint la sort del matx i confirmant la nostra victòria per 5½ - 4½.

La darrera partida del matx!

Aquest resultat és un petit pas en la classificació, però un gran salt per mantenir la categoria. És molt possible que sumant un punt i mig més l'any vinent tornem a competir a segona divisió catalana, en la qual ens estem consolidant i on provisionalment agafem el relleu de l'hegemonia d'un Peó Vuit -des de fa molt temps millor equip de les terres de l'Ebre- que haurà de lluitar de valent per sortir-se'n, i al qual li desitgem tota la sort i que estem segurs que ho aconseguirà, ja que el grup IV de Segona Divisió sense el seu concurs ens semblaria coixa.


U per u, de les partides:

- Michel Accensi. Victòria. Fins última hora era dubte per la grip, però per art de màgia es va recuperar i el nivell de joc va demostrar que el virus no li havia fet minva, porta'n la partida al seu terreny i amb una pressió constant sobre les peces negres ha anat ofegant de mica en mica a un Santi Añó impotent fins a arribar a un final guanyador.

- David Miralles. Taules. Bona defensa aguantant bé la pressió, fins que en una maniobra el blanc amenaça guanyar un peó, i David ha de triar la manera de simplificar a l'hora de perdre el peó. I David decideix que el millor camí és perdre'l simplificant peces i arribar a un final de torre per bàndol, i ho encerta: el blanc, veien poques possibilitats de prosperar i amb el marcador favorable en aquell moment, li ofereix taules que s'accepten amb cert alleujament, tot i que la partida del Pedro Torres -clau en el rush final- estava en un moment crític i podia passar qualsevol cosa.

- Josep Chavarria. Taules. Partida ben lluitada per dos gladiadors del tauler, en què la igualtat ha estat la constant en l'obertura, el mig joc i, sobre tot, el final, on uns alfils de diferent color ballaven per les diagonals com un joc de mans, on els trucs sempre donaven el mateix resultat, taules, i aquestes taules significaven la consumació de la victòria i una càrrega d'oxigen per les nostres respiracions contingudes. Bravo Pep!

- Joanen Ferré. Taules. Joanen en negres presenta una defensa correcta, i després de frenar la iniciativa del blanc i simplificar algunes peces, el rival amb una diferència d'Elo superior en 50 punts li ofereix taules, que s'accepten un cop consultat amb el "capi" de l'equip, el màgic "Copperfield".

- Eloi Toldà. Taules. Bona partida d'Eloi manant tota l'estona i ofegant al rival, que sempre trobava el recurs d'una jugada salvadora quan es veia el desenllaç imminent. Semblava que el punt no es podia escapar, i quan s'arriba a una posició clau on hi havia un pla guanyador, no es troba el camí correcte i permet al contrari simplificar provocant un final de dames en el que tot el potencial de l'Eloi es veu debilitat, fins al punt d'acceptar unes prudents i productives taules abans de córrer riscos innecessaris.

- Agustí Luna. Taules. Aquest resultat no sols el va encertar Daniel, crec que tot l'equip tenia una "X" en la seva quiniela i l'Agustí no va defraudar. Ja poden picar pedra els contraris que amb l'Agustí ho tenen clar! Si les estadístiques no fallen, sembla que només ha perdut una partida en els últims tres anys. Un valor segur! Força Agustí!

- Xavi Abarca. Derrota. Una de les partides junt amb la d'Eloi que semblava que havíem de guanyar. Superada l'obertura amb bones perspectives, el mig joc s'aguditza i després d'afilar els gabinets s'enfila a un joc tàctic en què guanya peça a costa de posar en risc el seu rei i invertir una quota de temps necessària per controlar les envestides d'en Biosca, que posa tota la pressió per acabar confonent a un Xavi lligat per la manca de temps i els nervis, i que acaba per inclinar el seu rei.

- Josep Sánchez. Derrota. Duel contra el petit però a la vegada gran Gerard Añó, que en deu anys és Campió de Catalunya i Sots-Campió d'Espanya sub-10. La partida tenia caire de revenja després d'haver-lo guanyat en el Torneig de terres de l'Ebre amb suor i llàgrimes, i junt amb el seu pare havien preparat i planificat la seva resposta davant la possible obertura escollida.
La veritat és que no li podia posar més fàcil: una incorrecció meva a l'obertura i el patiment i les urgències van fer acte de presència. Per molt que vaig voler arreglar-ho, aquest "màquina" no em va perdonar i va aconseguir una victòria inapel·lable. La meva derrota, junt amb la de Xavier Abarca i les taules d'Eloi, pintaven un preocupant 1½ - 3½ al marcador molt favorable als visitants i necessitava l'equip una mica de màgia per capgirar aquella situació. Màgia que sortosament va sorgir com descric en la crònica.

- Pedro Torres. Victòria. La partida clau de la remuntada. En Jaume havia sumat un punt més al marcador, i amb un 2½ - 3½ advers la partida arriba a una posició en una visible manca de recursos, en la que Pedro proposa trencar per anar a mort, però el consell és que aguanti esperant esdeveniments. Aguantant seguint les consignes, queda inferior i davant el perill de perdre la partida, sacrifica un cavall confiant salvar mig punt davant els jaques de les seves torres al rei contrari, i quan sembla que aquella idea no tenia futur veien que el contrari se'n sortia amb l'amenaça de guanyar la partida, aquest es complica potser pels destrets de temps, i un agressiu i incombustible Pedro Torres -disfressat d'en Houdini- remata brillantment la partida i iniciant una remuntada que moments abans es veia ben lluny. El miracle era possible, i un Daniel exultant no parava de dir "ja ho deia jo, ja ho deia jo..."

- Jaume Torres. Victòria. Una de les partides més còmodes del matx. I no va influir els possibles errors de la jove contrincant, sinó més aviat el bon "savoir faire" d'un Jaume molt seriós i en forma, que va fer fàcil una victòria que va anar treballant amb paciència i en determinació. El duet Torres&Torres ja comença a fer estralls en els equips contraris i són un gran valor afegit per l'equip en aquesta temporada que ja està donant les primeres satisfaccions. 


Felicitats i endavant!



dijous, 25 de gener de 2018

Crònica ronda 1: UE Cambrils 4½ - CE Amposta 5½

UE Cambrils 4½ - CE Amposta 5½
Per Josep Sanchez Mayor


Les previsions del temps per diumenge indicaven ventades. Els pronòstics es van complir i en quatre bufades l'equip es va plantar a Cambrils.

La primera jornada de la Lliga no podia començar amb menys emoció. Dos dels equips que pel seu potencial el seu repte és mantenir la categoria s'enfrontaven en les primeres de canvi. Un cop vist el nivell de tots els equips participants estava clar que era un partit clau per les aspiracions de tots dos: en el que perdés ho tindria molt pelut per salvar-se.

Tot i que les forces eren bastant igualades, hi havia alguna cosa en el nostre equip que marcava diferencies respecte a la passada temporada. La il·lusió i compromís de l'equip feia que la motivació fos superior, i aquell vent que ens empentava des de sortir de casa, simulava un cop d'aire fresc en les nostres il·lusions.

Nova sala de joc de la UE Cambrils, al Casal Municipal de la Gent Gran

El matx va ser molt igualat i, tal com reflecteix el resultat, qualsevol detall podia decantar la balança. A mesura que es resolien les partides, creixia l'expectació i es guanyava en emoció. Hi havia molt en joc i ni ens podia tremolar el pols, ni podíem relaxar-nos. I en aquells moments de màxima tensió, des d'un extrem de la sala, va sonar la corneta del 7è de cavalleria disfressada de mòbil que portava amagat el Jaume Torres. Aquella "música", que normalment és empipadora, va servir per esperonar-nos i clavar-nos en la cadira, i com bon elixir, ens va refrescar com l'aire que ens va acompanyar en el viatge.

A partir d'aquí les forces del Cambrils es van debilitar davant la nostra empenta, i només un ensurt podia capgirar el que es veia previsible per les nostres aspiracions.

Al final, després de molts nervis per assegurar l'avantatge en les partides que teníem millor, la victòria va ser un fet, per un ajustadíssim 4½ a 5½ (més ja no pot ser), amb la joia dels nostres jugadors que sabien de la importància del resultat.

Encara haurem de gaudir de grans moments en aquesta Lliga, en què la tensió i l'emoció estan assegurades, però vam donar un important pas endavant per mantenir les nostres aspiracions. I ara el que més importa és que vam començar en bon peu, i això és d'agrair!

Aquesta setmana rebem al Peó Vuit, duel emblemàtic on els de Roquetes vindran a "pescar" a la vora del riu el que van perdre en el seu enfrontament amb la Lira Vendrellenca. Ens farem amb unes canyes més llargues, perquè es desanimin i vagin a pescar a un altre lloc. Aquí a casa nostra la pesca esta vedada…

Abans d'acabar aquesta crònica, cal fer esment de la gran victòria de l'Equip "B" davant un dels aspirants per l'ascens, l'Ateneu Duesaigües, un dels dos millors equips de la categoria, que es van donar un fort cop de nassos contra un equip que aportava fins a quatre jugadors sub16, que es van comportar com autèntics veterans i van donar una lliçó (inclús als del primer equip d’Amposta) que difícilment s'oblidarà. Bravo per aquest equip entusiasta que ja està començant a donar els primers fruits!!

 Matx Amposta B - Ateneu Duesaigües


Partides del matx UE Cambrils - CE Amposta:


- Michel Accensi. Derrota. Partida difícil en negres davant un rival d'entitat com és el Pedro Zurano (Elo 2.421 i MF), que amb la pressió del blanc de mica en mica anat cedint i, tot i la resistència final, s’ha vist obligat a abandonar.

- David Miralles. Taules. Partida molt sòlida per part de David, que en millor posició ha consultat les taules proposades per un rival, que en els últims tres anys havia comptat les seves participacions en victòries. En aquell moment, les partides de Joanen i Abarca semblaven guanyades, i el matx pintava favorable, pel què es van acceptar.

- Josep Chavarria. Victòria. Gran partida d'un Chavarria pletòric, que després d'aguantar bé la pressió d'un rival molt agressiu treu fum combinant de forma magistral amb entrega de peces inclosa, en un moment delicat del matx on el marcador reflectia un 3½ a 4½ favorable, però amb la partida de Rius amb molt mala pinta i on una senzilla errada podia girar la sort del partit. Al final es va imposar amb autoritat i la victòria de l'equip es va consumar.

- Joanen Ferre. Victòria. Des de el principi, la millor disposició de les seves peces van guanyant en superioritat a mesura que avança la partida, i en un moment donat fa un remat inapel·lable. Tot un mestre. El primer punt és al sac i dóna ànims a l'equip.

- Eloi Tolda. Victòria. Partida amb molta pressió que Eloi aguanta com un "Jabato", davant un rival amb l'empenta d'un toro, que ja exhaust de forces permet que Eloi tregui l'espasa i entri a matar sense contemplacions. Bravo pel "matador" d'Eloi que mereixia les dues orelles i la cua.

- Agustí Luna. Taules. Això ja no és notícia. El "tauler" de l'equip un cop més va fer una partida sense fissures, amb total control de l'espai i de les forces, mantenint la serenitat que el caracteritza i firmant mig punt que en aquell moment beneficiava a l'equip.

- Xavier Abarca. Derrota. Una de les partides que es van girar de forma sorprenent. Dos peons passats semblaven decidir una partida que era favorable, però en els escacs a vegades les matemàtiques és converteixen en geometria, i el rival complicant la posició treu cera Polish per emportar-se el punt, davant el nostre desencant.

- Pedro Torres. Taules. Partida dinàmica en què el gran dels Torres que tenim, va per totes. Amb la seva empenta guanya qualitat, i quan semblava que el camí a la victòria era ben pla, una imprecisió permet al rival arribar a un final d'alfils de diferent color que aconsegueix entaular a pesar de la inferioritat.

- Daniel Rius. Derrota. Partida super dinàmica del nostre capità, entregant primer una torre i no van "picar", després un cavall i aquí l'altre va dir: " el cavall no me’l menjo però ara la torre sí...", i tot així, la partida encara semblava tenir possibilitats, però els comptes no sortien amb aquell "Montoro" que, amb paciència, confiava recaptar el punt. En Dani, al veure el matx decidit, va abandonar per goig del recaptador de torn.

- Jaume Torres. Victòria. Un altre demostració del bon nivell de joc que travessa el nostre campió Social. Partida dinàmica amb molta energia que el Jaume va saber llegir des del principi i que, quan va intuir el perill de girar-se alguna partida posant en risc la sort del matx, va treure la corneta que portava i tocant una "generala" va remoure els fonaments del local amb l'estupor dels amics cambrilencs. Després d'enfundar la corneta, va seguir a lo seu i sense parpelleja va fulminar a un rival estupefacte. Jaume, la setmana vinent el mòbil a casa!

dimarts, 9 de gener de 2018

El Casino d'Amposta acollirà els partits de Lliga del CE Amposta

Ens plau comunicar que els partits de la Lliga Catalana 2018 del Club Escacs Amposta es disputaran al Casino Recreatiu d'Amposta, emplaçat al carrer Major 50 d'Amposta, a cinquanta metres de la seu de la nostra entitat (carrer Major 28).


Torneig de Nadal d'escacs, disputat el 3 de gener de 2018


Tal com ja es va fer a mitjans dels 80, la sala gran del Casino acollirà els diferents partits com a locals dels equips de la nostra entitat, repartits en tres categories. Les partides es disputen els diumenges a les 9:30h, del 14 de gener fins el 18 de març.

Campionat per equips, dècada dels 80 del segle XX


Agrair a la institució del Casino Recreatiu d'Amposta, i especialment al seu president el Sr. Joan Sabaté, la facilitat i possibilitat de jugar als escacs en un emplaçament tant emblemàtic.

Fins a la data, s'ha disputat ja dues activitats d'escacs al Casino: el sub12 per equips de Terres de l'Ebre 2018 i el Torneig infantil d'escacs per Nadal 2017.




 

dilluns, 8 de gener de 2018

Copa Tarragona 2018, a Gandesa, amb bons resultats

Crònica de la Copa Tarragona 2018 a Gandesa
Per Josep Sánchez Mayor


El dia escollit per disputar la previa de la Copa Catalana, el 7 de gener,  va coincidir amb un dels més freds a Gandesa (Terra Alta), sobretot a primera hora del matí, quan la gent va haver d'abrigar-se de valent per afrontar les partides. Com que jo vaig pujar a última hora del matí per incorporar-me al torn de tarda, la temperatura del local de joc estava més caldejada: el fred havia minvat i el fragor de les partides havien augmentat la temperatura de l'ambient.


En acabar la quarta ronda i última del matí, tots els nostres equips havien lluitat de valent i mantenien intactes les opcions per classificar-se per la final de la Copa Catalana. Això es va manifestar amb l'ambient optimista que es va viure en el dinar en el mateix bar del local de joc, on les pizzes i els plats combinats feien les delícies de tothom.

 Com es habitual en aquestes competicions, dinar de germanor entre tots els integrants dels diferents equips ampostins


Amb aquest esperit de confiança en les nostres possibilitats es va reiniciar el torn de tarda amb la cinquena ronda, en la que els bons resultats dels equips A i B confirmaven el que ja preveiem, però deixava dubtes en el primer equip per la sort en els aparellaments en les dues últimes rondes al compartir l’aparellament amb els equips que ocupaven els primers llocs en la capçalera de la classificació. Així eren les coses, es va confirmar el que es veia vindre: sexta ronda i el sorteig ens "regala" l'enfrontament amb el Reus "A" de Primera Divisió.

Tot i encara la bona predisposició i els ànims en què vam afrontar el matx, l'equip reusenc va acabar amb la nostra imbatibilitat per la mínima  2½ - 1½ , després de tenir opcions de l'empat a 2 en la darrera partida de David Miralles, que va tenir la victòria a la mà i que només pels destrets de temps va haver de conformar-se amb les taules. 

Els equips C i D anaven fent la seva feina sabent-se classificats i el B després de fer els deures, si guanyava en l'última ronda tenia moltíssimes possibilitats de classificar-se.


Com anava dient, el primer equip va perdre la imbatibilitat, però no la il·lusió ni la confiança. Necessitàvem mínim un punt i mig per tindre opcions de classificació final. Amb dos punts, es podia dir que aquesta era un fet. Però s'havia de lluitar en el últim assalt i aquí la sort tampoc ens va acompanyar en el sorteig: el Valls "A1" (també de Primera Divisió) ens esperava i necessitava un mínim de dos punts per quedar campió absolut de la Copa Tarragona.

Aquí un se'n va recordar del Felipe II quan va dir aquella màxima de què "fuimos a luchar contra los ingleses, i no contra las tempestades...", i així els Esplugas, Fernández, Rodríguez i Panella se'n van emportar els quatre punts, i de pas el Campionat, tot i lluitar de valent fins a la darrera partida. El nostre equip va estar a l'altura sense regalar res, i no fa justícia el resultat  final a la lluita i a l’alt nivell demostrat en les quatre partides de l’equip en la darrera ronda.


 Amposta jugant contra el Valls A2, a la ronda 4


Amposta B - Torredembarra, ronda 4 



Amposta D - La Ràpita, ronda 4 

Al no haver puntuat ni un sol punt vam caure de la classificació del quart fins a l'onze lloc, que no fa justícia al paper de grans animadors d'un campionat en què el nostre equip, permeteu-me emfatitzar-ho de nou, va donar la cara fins al final.

L'equip B, tot i perdre en l'última ronda per 3 a 1 amb el Valls “A2”, va aconseguir la classificació, donant-se la circumstància d'haver acabat amb els mateixos punts (14½) que el primer equip.

Fent un resum, i ampliant la mirada a tot el conjunt dels equips (i evitant entrar en individualismes) podem adonar-nos que, vist la classificació final, l'èxit ha acompanyat a l'Amposta en l'àmbit de resultats, organització i entusiasme, que s’ha traduït en la classificació de tres dels quatre equips presentats i que ens representaran en la Final de la Copa Catalana: el B a primera territorial i el C i el D a tercera territorial.

El futur de la nostra entitat està ben representada pels xiquets que estan pujant dia a dia, i en un temps no molt llunyà es recolliran els fruits que engrandiran la nostra entitat per orgull de la nostra població.


Amunt Amposta!!