dimarts, 25 d’abril de 2017

Crònica play off 2a divisió - CE Mollerussa - CE Amposta

CE Mollerussa 4 - 6 CE Amposta
Per Josep Sánchez Mayor


Quelcom tindrà aquesta població capital del Pla d'Urgell quan la Trinca li va dedicar la cançó "Mollerussa mon amour", i que va ser i serà per sempre la co-protagonista d'una remuntada per la historia del nostre club. 

El sorteig va voler que ens juguéssim el ser o no ser a la nostre categoria enfront d'un il·lusionat equip de Preferent a gairebé 160 km de distància i que volia tastar las "mels" de la Segona Divisió. Al fet de coincidir el matx amb la Diada de Sant Jordi va complicar la confecció del equip, el qual fins a darrera hora no es va poder decidir. Afortunadament, i malgrat les baixes importants, va resultar prou competitiu com al final així es va demostrar.


 Ben arribats i carregant forces per la remuntada que viuríem
i que en Xavi Abarca, bon vident, sembla que ja ho sabia!

Part de la serietat del matx -pel compromís del què ens jugàvem- es va perdre amb la simpàtica rebuda de la bona gent de l'equip del Mollerussa. De fet, semblava que fóssim amics de tota la vida per la bona germanor de tots i cadascun dels jugadors i per les fotos col·lectives i individuals amb les que ens van premiar. Tant va ser així que en un moment donat semblava més un partit de costellada que un transcendent matx per assolir la categoria! Però quan les partides van començar la seriositat va tornar i la concentració absoluta va marcar tot el desenvolupament del partit.


L'equip de la remuntada!

El matx va tenir dues fases: 

La primera marcada per el cansament de la matinada (a les 6:50 estàvem tots a la Lira), més el mareig del viatge de les "mil i una corbes" que vam haver de patir per arribar al nostre destí, més l'enlluernament i posterior relax per la bona acollida del equip rival, que va conduir tot plegat que a mig matí les partides feien una olor tirant a "fiambre"...

I una segona en la que va aparèixer Sant Jordi al que ens vam encomanar per fer front al esperit del Drac que tenien ben amagat a Mollerussa i que la calor de les seves flames ens estaven a punt de fer caure a l'infern de la Preferent!


 Comença el partit. Primers taulers

 Comença el partit. Darrers taulers

La historia de Sant Jordi i el Drac va a tornar a ser fidel, i la victoria va fer justicia als mèrits i superioritat que al final vam poder demostrar i hagués estat del tot injust, encara que possible, que després de la gran temporada que ha fet el CE Amposta el proper any no continuéssim a la nostra categoria, que no és altra que la Segona Divisió.


Partides (per ordre cronològic de finalització):

 #4 Josep Sánchez: derrota (1-0). Sense fer cas a la prudencia (potser per cansament) vaig aceptar el repte de obrir amb una obertura que tinc en assaig, i quan m'iguala i no veig "chicha", li proposo taules que no m'accepta per la prontitud de la hora tot esperant veure el desenvolupament del seu equip, i acte seguit (amb la generositat que he demostrat en tot el per equips) li regalo una peça i faig un nou "amic".

Després d'abandonar faig cop d'ull i les partides no pinten gaire bé. Les que tenen més possibilitats de victòria signen taules i acte seguit se'n perden dos, de manera que el marcador ens castiga amb un 4 a 1 advers que engeguen totes les alarmes. És en aquest moment quan veiem les urpes i els queixals del drac (seria del Madrid...?) i l'esperit de Sant Jordi es reencarna en els nostres jugadors que, un a un, van capgirant les partides i sumant victòries impossibles. Veure per creure-ho!!!


 
#10 Xavier Aloy: taules (1½-0½). Una de las partides que pintaven bé quan les coses estaven complicades. Es va jugar amb un ritme molt ràpid, tant ràpid que mentre havien jugadors que tenien totes les peces en el tauler en aquesta ja es lluitava en un final de cinc peons contra cinc... unes taules teòriques que l'amic Xavi va dominar a la perfecció controlant els embats del seu veterà contrincant, que es va estavellar contra el mur de l'Aloy (amb el perill que això implicava de no endur-se una desagradable sorpresa) i que veien la complexitat de la partida no es va confiar... Mig punt valuós per l'equip i Xavi Aloy que es reivindica altre cop com un bon reforç per el primer equip!

 
#2 David Miralles: taules (2-1). Una partida que sempre va tenir bona pinta. Igualada però amb iniciativa que feia tenir esperances d'una possible victoria. Al final va entrar en una repetició de jugades i es van signar unes taules que a l'hora de sumar van ser tant importants com la aportació de David a l'equip donant un important plus de confiança!

 
#3 Eloi Toldà: derrota (3-1). A l'Eloi li va tocar jugar amb l'inventor de l'obertura que duu el seu nom, l'obertura Monfa, i encara que va encarar la partida amb un bon plantejament, l'experimentat Monfa va treure els seus recursos per imposar-se davant els esforços i frustració del bon amic Eloi.

 #6 Daniel Rius: derrota (4-1). Partida amb alternatives per als dos colors. A mig matí la partida la tenia inferior, però en Dani treu recursos de la chistera i remunta la posició. Aquí suposadament el cansament, o el pensament de comprar la rosa que no se la treia del cap, li pasa factura i amb un despiste perd la dama. Tot i així complica la posició tot el que pot i més però, finalment, no s'assoleix un resultat positiu. La victoria final del equip el va fer tant feliç que a hores d'ara dubto si al final se'n va oblidar de la rosa! Estic segur que no!!

 
 #5 Joanen Ferré: victòria (4-2). L'inici de la remuntada! A mig matí la partida oferia molts dubtes per la pressió del rival, però amb el resultats que s'anaven donant va clavar els colzes per tirar la nau endavant i finalment va arribar a un final de peons on aconseguiria una victoria en una posició molt difícil de guanyar però en la qual la llum (Sant Jordi?) el va il·luminar!

#7 Xavier Abarca: victòria (4-3). A la par de Joanen, també iniciador de la remuntada, ja que les dues partides van acabar pràcticament al mateix temps. Partida plena de complicacions, que el rival veient-se amb un millor posicionament quan el marcador els era molt favorable li va demanar taules, què en Xavi no va aceptar per les necessitats de puntuar de l'equip. Decisió molt encertada ja que finalment la partida arriba a un final on el rival jugava pràcticament amb peça de menys al tenir un alfil tancat, el qual només va poder alliberar quan la posició ja no oferia cap mena de possibilitat.

 
#6 Pedro Torres: victòria (4-4). Situació del matx... 4-3 advers i qualitat de menys (i fins feia poques jugades amb peça de menys) jugant contra un veterà força experimentat, que juga com un xaval una posició a la defensiva en menys de 3 minuts. En Pedro busca cera marejant al rei contrari en part desprotegit. Les taules les té a l'abast i el risc de perdre la partida ens té a tots pregant per un tanc de tila. L'home es resisteix i aguanta al màxim la pressió del poc temps i de la dama de'n Pedro Torres que no para de marejar-lo. En un moment donat, creu veure que el perill a passat i rebutja les taules per escac continu, lo que aprofita en Pedro Torres per capgirar la partida i oblidar-se de las taules. El seu oponent, finalment desesperat, erra entregant la dama sense compensació i abandona. Era el 4-4 i la confirmació de que la remontada ja tenia forma i era posible!

 #1 Michel Accensi: victòria (4-5). Decisiu! Es guardava la primera victòria de la temporada per la ronda decisiva i no en manca d'emoció. Va ser la penúltima partida del matx i el seu punt era necessari per arribar als 5. L'avantatge del sistema holandés en decidir el posible empat ens assegurava ja la permanència. El final favorable per Michel va tenir grans moments d'emoció pel poc temps de rellotge que quedava a cadascun dels dos jugadors i que en qualsevol moment podia fer cometre la temuda errada, com així va estar a punt de produir-se però que gràcies a la seva bona perícia i intuïció de l'Accensi va poder evitar caure en el parany. Quan el seu oponent va abandonar les nostres bufades van ventilar tot el local, com si haguessin engegat els ventiladors!!

 
#8 Jaume Torres: victòria (4-6). La última partida del matx que al final va resultar intranscendent gràcies a la victòria de Michel. Però va servir per engreixar el resultat i donar-li més grandesa -si es que podia ser- a la remuntada. Es dona la paradoxa que si en Michel perdia aquest punt no ens valia per un desempat perdedor. La partida sempre va estar igualada i no es veien possibilitats clares de camins per cercar la victoria. Els dos bandos feien un pols per aconseguir avantatge de cara al final i només en Jaume ho va aconseguir apretant amb un final de alfil bo contra cavall dolent. Felicitar al Jaume per la partida seriosa i ben controlada on mai li va tremolar el pols!!


Al final resignació del equip rival, que s'ho va pendre molt esportivament, i després de las felicitacions i desitjar-nos sort per el proper any van demostrar que eran uns bons amics que van fer posible que el matx es celebrés com una festa, i no pas com un partit a vida o mort. Estic convençut que tard o d'hora ens tornarem a trobar. L'únic que va faltar va ser que ens convidessin a vermut, tot i que el més lògic hauria estat que després del resultat els convidéssim nosaltres!!


Així doncs una remuntada més per la historia a afegir, en aquest cas d'escacs. Si Bayern Leverkusen, Chelsea (Stamford Bridge), Paris Saint Germain, el propi Reial Madrid i altres, símbols de remuntades històriques difícils d'oblidar, aquesta per als afortunats que la vam poder viure i gaudir en persona, no serà menys. Enhorabona per aquest privilegi!

Per la meva part, afegir l'alegria de poder continuar un any més a la Segona Divisió i feliç de haber fitxat per aquest entranyable club, i en el que confio donar-li prou satisfaccions en el futur. Aprofito per donar las gracies per la bona acollida i per la paciencia dels meus resultats. Gracies de debò!

I no voldria despedir-me sense fer un reconeixement al president que tenim, Ferran Torta, que val un imperi, així com a tot l'equip que dedica tantes hores del seu temps a treballar una cantera de nens que marcarà el futur del Club, encapçalat per Daniel Rius, i que ja demostra estar preparada per donar molts èxits en un futur immediat. 

També fer una simpática dedicatoria, recordant que en els escacs es pot jugar sense peons, sense cavalls, sense alfils, etc. pero no sense TORRES! i si aquests són pare i fill que vinguin a les promocions que vulguin, això sí, acompanyats de'n Michel que és un autèntic número 1 i sense fer de costat a la resta, tant els que han jugat com els que no han vingut i haguessin fet tot lo posible per vindre!!

A tots FELICITATS i amunt AMPOSTA!!!

Tots contents i al final al conte diu que... "¡Fuimos felices y comimos perdices!"

dimarts, 14 de març de 2017

Crònica ronda 7: Escacs Reus 4,5 - 5,5 CE Amposta

Escacs Reus 4,5 - 5,5 CE Amposta
Per Josep Sánchez Mayor


Primer "Match-Ball" salvat amb mes patiment que el degut. El matx es podria haber signat amb un 8 a 2 favorable i aixó en recorda aquell Barça de las mil ocasions i que no remata la feina demanan la hora. Pero lo que compte es que ens habem en sortir i ara depenem de nosaltres. Avant la Rapita no podem fallar, la derrota en condemna directament a la promoció i es que ahir la Rápita va anar a per totes contra un Hospitalet sense garra jà desmotivat, veient las orelles del llop ampostí. Sembla ser que han hagut filtracions i que els de la Ràpita tenien taula reservada per la celebració al club de Golf del Vendrell, que per nosaltres va ser talismá. Riuten de las filtracions entre els rusos i els americans...jejeje

Com sembla ser que els nostres jugadors son molt aficionats al cinèma, ahir las seves partides van tenir la esencia de las seves principals pelicules favorites, i de las cuals faig un petit reflex...

- Michel Accensi, taules (CONTROL Y PODER). En Michel amb negres tot un expert en control i poderós en desmontar el joc táctic del blanc, que va buidar tot el seu fum del cap sense resultats, conformanse amb les taules quan lo que necesitaba el seu equip era la victoria. Bon final de temporada Michel...!

- David Miralles, taules (TRAS EL CORAZÓN VERDE). David en blanques empren una aventura en busca del Rei negre, amb una partida dinámica en que pren avantatge i li dona voltes i voltes, conseguin finalment una posició guanyadora que quan nomès te que remata, el contrincant li implora les taules que condemnaven al seu equip i En David amb gest generós en bè per l'equip accepta, i dona la victoria definitiva. Bravo per el talismà d'en David i contem amb ell per la Rápita per lo menys. NO FALTIS PORFIS...!!


- Josep Chavarria, victoria (EL PADRINO). Estratosféric estat de forma del amic Chavarria, que jugan en negres contra tot un históric que es en Reguè, li va anular fins el punt que li va fer "una oferta que no podia rebutjar", i Chavarria com el Corleone, poca broma...el va castigar amb una sutil maniobra amb mat imparable i sense fer soroll. Bravo Don Vito Chavarria!!

- Luis Pamies, victoria (ATRACO A LAS TRES). Sembla ser que de bon de matí ho tenia tot calculat. La cantimplora de tila per els nervis, el plan sorpresa per el atrament i el bocata per si acababa a la presó i li donaven aigua chirri per dinar. Disfraçat de Iron Men, i donan-li a la tila sense parar, li va aguantar mes de 30 jugades ballant el minut i mig, i quant el contrincant creu haber vist una linea guanyadora, Pamies treu el seu tallaungles i condemna a un espantat rival que veu l'infern quant tenia taules fácils. Moltes gracies i Pamies diga-li a la Maria que ens prepari unes bones dosis de tila per natros per la setmana vinent, que la necesitarem...jejeje


- Josep Sánchez, derrota (LA VIDA ES BELLA). Quin dia mes maco, vaig tindre temps de regar las plantes, admirar les flors i fins i tot de fer fotos. Tot un regal i... quina merda de espatllar-me el dia, amb la partida tan plaent que disfrutaba, dominant el centre, la diagonal negre, la columna "b", amb peó de més, amb atac amb...histories..!?? El blanc en fa pessigolles i en derreteixo com un flam. El núvol en el que somiaba es va des-fer i vaig caure en picat. Aixó dels escacs mira que es injust i dramátic. La setmana que be prometo no regar les plantes, ni mirar si plou..!! Grrrrrrrr

- Joanen Ferrer, victoria (LA MUERTE TENIA UN PRECIO). Al compás de la música de Sergio Leone, al Joanen no més li faltaba la cigarreta i la manta per donar-li caire a la partida. Iniciativa posicional en blanques, mitg joc templat i sense fisures, guanyant mica en mica el terreny del negre fins fer la escupinyada final, en el que amb una lleu pestanyejada, al fulmina i suma un punt al carro del equip. Per la próxima recomano (POR UN PUÑADO DE DÓLARES)...


- Daniel Rius, victoria (TO BE OR NON TO BE). Ser o no ser, "that is the question"...o lo que sembla lo mateix, tablas o victoria...aquella era la cuestió. En Rius, mes enllà de la partida que la portaba formidable, li comentçen els dubtes entre anar a guanyar o demanar taules a expenses dels resultats d'en Xavier Abarca i Xavier Aloy. Vist que aquestes partides deixen escapar un punt i mig decideix anar a guanyar. I guanya...!! Es clar, qui ho dubtaba..? Si fa falta el punt, toma punt i se acabó..!! Jà ens agradaria a nosaltres tindra aquesta determinació i cumplir sempre amb els objectius..! Un mestre amic Rius.!

- Xavier Abarca, derrota (JESUCRISTO SUPERSTAR). La partida qu'ens regala en Xavier, es una partida plena de missatges; missatges en la apertura.., missatges en el mitg joc.., missatges en la estrategia i fins i tot en la táctica..! I com bo samaritá es va sacrificar, perque poguem apendre els increduls i pecadors, quin es el bon i veritable cami per portar les nostres naus a la victoria de la veritat. La veritat de GUANYAR...!! I si som fidels a la historia, aquesta diu que "al tercer dia resucitó...", lo cual ens plau de joia per saber que el diumenge en Xavier pagada la penitencia, ens deleitara amb al seu joc de traca i mocador..! Anims Xavier..!!


- Josep Puig, derrota (ZOMBIE). Bo es aclarir, que no va jugar contra cap zombie. El home sembla ser que era cec, i dic sembla perque dominaba el joc de lluny i de prop. En Puig que va vindre amb un gripas, per si fos poc li tenia que bellugar las seves peces i esta al tanto de la jugada que li cantaba. Amb una d'aquestes no va escoltar prou be la jugada i va equivocar el moviment, Quant es va donar compte, li va volar una peça que estaba amenaçada per un altre que suposadament no deurie estar en aquell lloc. Va ser aquell moment en que la partida va ser la de un cec que "veia" contra un zombie que donaba cops de cec. Esperpéntic..! Tranquis i ánims Josep, que no tots els dias es juga contra un cec, creu-me..!!

- Xavier Aloy, taules (MIL MANERAS DE MORIR). Bueno, no sabem si en Xavier esta veient la famosa serie o se l'an recomanat. Lo cert es, que tindria que donar-se presa per anar prenent nota de totes les opcions. Es brutal, quina originalitat.., plena de ideas de "como morir sin fracasar en el intento.." Es més, recomano que tothom tendriam que veure-la, no solsament en Xavier.., seriam uns auténtics "depedrators". En qualsevol cas las taules van ser bones, en Xavier va aconseguir mig punt d'or que a la fí va sumar i va ajudar a la victoria final. La propera jà apretaras més, mica en mica sense presa i sense pausa!


dijous, 9 de març de 2017

Final de la Copa Catalana d'escacs 2017 a Amposta

El Club Escacs Amposta tindrà el privilegi de ser la seu d'un dels torneig per equips d'escacs més importants del calendari anual de Catalunya, ja que el 2 d'abril acollirà la Final de la Copa Catalana d'escacs 2017.



La cita tindrà lloc a l'auditori del pavelló firal d'Amposta, on hem celebrat les darreres edicions de l'Open Internacional d'escacs Amposta, memorial "José Balagué". 



Per arribar-hi és força senzill si veniu per la CN-340. Us facilitem el següent esquema:




I per a restaurants us facilitem la seva ubicació i us recomanem:


- Restaurant “Els Ullals”
C/ Burgos, 34, Amposta
618 75 55 86
 
- Pizzeria “La Dolce Vita”
Av. Josep Tarradellas, 108, Amposta
977 70 80 54
 
- Restaurant “Els Xiribecs”
C/ Suïssa, 2, Amposta
977 70 72 60




El 24 de març sabrem els equips participants, però entre ells estaran els millors equips catalans d'escacs. A tots ells, i a tot l'equip de la Federació Catalana d'Escacs, els donem la benvinguda:




Organitzen i patrocinen:


      

 





dilluns, 6 de març de 2017

Crònica ronda 6: CE Amposta 4 - 6 CE Valls

Amposta 4 - Valls 6
Per Josep Sanchez Mayor

La gran matinal d'escacs de diumenge, m'obliga a fer una petita crònica de lo viscut que bé s'ho mereix...

La primera hora del matí es presentava amb un cel net i radiant que feia presumir molt bones vibracions de cara al difícil matx. L'equip amb molts ànims i confiança pressentia que la campanada amb el equip que lidera la categoria, i ferm candidat al ascens, era possible. Per aquest matx emocionant, el nostre local estrenava nou look que donava molta mes amplitud i comoditat a la hora de passejar, bellugar-se i poder seguir les partides.

Una vegada presentats els equips, el Valls presentava un equip que, sense ser el titular, si va respondre amb les seves principals figures i la diferencia de forces de Elo en tots els taulers respecte a nosaltres era brutal a favor de ells, cosa de la que ja estàvem prou mentalitzats.

A les 9:30 arrenca el matx i no triga ni mitja hora quan el contrincant de l‘Agustí Luna li demana taules perquè té presa per marxar, a l’estar el seu pare amb problemes de salut. Unes taules que són acceptades esportivament i el matx afronta una lluita sense quarter en que la total concentració fa sorollar el silenci. És tan així, que en més de dues hores no veig passejar a ningú, ni tan sols per anar al bany o prendre l’aire.

L’equip per aquest matx compta amb Josep Ramos, un dels asos que el equip disposa i que, quan la feina li permet, ens reforça l’equip tant qualitativament com moralment. Es tocant les dotze del matí quan es firmen les taules de Daniel Rius i prop després les de Xavi Abarca, coincidint més o menys en el temps amb la derrota de’n Josep Ramos que no pot resistir davant la precisió i pressió del fort tauler del Valls Guifré Calaf, amb un envejós 2.393 d’Elo. En aquest moments, el matx es presenta incert, en bones perspectives per nosaltres i bastants dubtes per ells.

Al cap d’una estona, en Xavier Aloy perd la seva imbatibilitat amb el primer equip aquesta temporada contra un contrincant que en blanques presenta un joc sòlid sense riscos, tan segur que de mica en mica va menjant-se el terreny fins anotar-se el punt. Però a n’aquesta desfeta, respon en Josep Chavarria amb una altra gran victòria davant un 2.233 d’Elo, amb el que demostra al gran estat de forma.

El matx continua amb incertesa i, als voltants de la una, en Josep Sánchez signa taules amb un final de torres igualat, en el que intentar forçar suposava un risc massa alt quan en aquells moments no invitava per la interesant proposta que oferien les tres partides que restaven. En el primer tauler, en Michel Accensi lluitava sense complexos contra el jove i candidat a GM Vicenç Esplugas, amb una partida molt dinàmica en el que afrontant un final de alfil, cavall i quatre peons d'en Michel, per torre i sis peons per part de l’Esplugas.

A l’altre partida, la d'en Lluís Pàmies, la pressió blanca contra les negres de Pàmies que, malgrat això, té bones possibilitats de contra joc, i a més jugant en el poc temps del rival.
La tercera i ultima partida, la de Joanen Ferré, és un final de cavall actiu i peons per part de Ferré, contra alfil passiu i peons per part del contrari, que també en manca de temps ens donava esperances d’aconseguir quelcom més que taules.

Els nervis de l’equip contrari eren evidents, el matx 4 a 3 i las tres partides restants no donaven garanties de assolir el punt i mig que necessitaven per guanyar. La emoció competia amb els nervis i ningú s'atrevia a marxar. Tothom apretat seguin las jugades de un i altre tauler, gaudint de l'emoció final que estava en el canto de un duro... Gaire bé a la una i mitja, els contrincants de Michel Accensi i Joanen Ferré en forta i precisa resistència aconsegueixen les desitjades taules, quedan tot a expenses d'en Luis Pamies acaparan aleshores tota la atenció, nervis i emoció en una lluita de salt mortal sense red en manca de temps per part dels dos oponents, i en la que la millor disposició de las peces blanques decideixen la partida i el matx a favor del equip visitant, un Valls que al abandonar el nostre jugador tots i bufaven i força alleujats marxaven tots sorpresos de lo que havien suat per fer-se amb un matx que a priori era molt favorable amb ells i que després de lo viscut, segur que ho hauran celebrat amb gran admiració per las nostres forces! 

L'equip encara la derrota, mereix un fort aplaudiment i afiança una forta moral que si contem amb un o més dels asos que tenim sota la maniga (David Miralles, Pere Adán o Josep Ramos) i el comodín d'en Eloi Toldá que responen en lo posible quan s'els necessita, podria guanyar las tres rondes que falten i asolir els 4 !/2 que es el 50% dels punts posibles. Igualment dir, que tenim que anar pam a pam i el próxim repte es el Escacs Reus, equip qu'encara no se estrenat i a lo mitllor voldria quemar las seves naus contra nosaltres, jà que del seu calendari podriam significar natros el equip mes asequible. Si ens concentrem contra el Reus i reforçem el equip contra La Rapita, la última ronda la podem despatxar contra la Vila Olimpica intentant guanyar si es posible, lo que voldria dir que no sols habriam salvat la categoria, sino que habriam fet una temporada Super Digna..!!


Força i endavant!!

dilluns, 20 de febrer de 2017

Crònica ronda 5: Lira Vendrellenca - CE Amposta

Lira Vendrellenca 3½ - Amposta "de les grans ocasions" 6½
Per Josep Sanchez Mayor


Quan fàcil és  fer una crònica, quan de bon matí surts de casa mig a fosques amb un fi plugim i als cinc minuts quan arribes al punt de trobada, s'ha aclarit el cel, del plugim ni gota, la gent somrient..., i te n’adones tot d’una que dia t'està donant la benvinguda a lo que serà més tard una gran festa de escacs... i de calçots!


Perquè senyors, la bona gent del Vendrell que la setmana passada va tocar el cel imposant-se l’Escacs Reus, a les 9:15h ja tenien tot l'equip format esperant-nos i ben animats per donar-nos el cop de "gracia". Però... ohhhh! sorpresa! Avui el nostre equip era una de les versions que tenim del Dream Team i del cel van caure de cop a la terra, amb una batacada difícil de recuperar-se, ja que tota la confiança guanyada se’ls en va anar a orris en tres i no res.


Avui l’equip estava molt motivat i partia cap el Vendrell amb molta decisió i confiança amb la victòria, tant, que s'encomanava. I si bé el matx es va mantenir igualat les dues primeres hores, amb un pols de tu a tu molt equilibrat, de mica en mica es va anar decantant cap el nostre equip, fen valer les nostres forces que, tot i poder semblar superiors sobre el paper, no valien distraccions. És a partir de mig matí quan va començar el "ball de bastons". En Rius, el nostre "Capi" entrega peça a llarg termini i fulmina al seu bocabadat contrincant. Molt bé Mestre, recuperant sensacions! A rengló seguit el "Mestre" Xavi Eloi, torna a donar una lliçó d'escacs -aquest cop a un veterà ensenyat-  i en qualitat de menys li fa un remat que tots flipàvem. La última errada d'aquest senyor veterà va ser quan al felicitar-lo li diu..."Molt bé nen..." amb total desconeixement de que aquest "nen" ja fa prou temps que es va fer "GRAN", sinó d’edat sí escaquísticament parlant. Bravo Xavi!!


Tot seguit, cedeix la partida el nostre núm. 1 Michel Accensi, al que li va trair la confiança convençut que avui era el seu dia gran: una petita imprecisió en l’obertura el va acabar pagant molt car. Força Accensi, que "tu si que vales"! A rengló seguit, el Petrossian Pamies, amb una partida amb negres treballada, li va anar menjant terreny mica en mica amb paciència i determinació al seu oponent, un veterà fort i experimentat que, finalment, no té més remei que entregar el seu condemnat Rei. Quasi al mateix temps, el Mestre Chavarria, que en un curs d’estratègia i tàctica munta les seves peces amb una simfonia perfecta per aconseguir un remat brillant que acaba en escacs mat. Bravo Chavarria!, no afluixis! Seguint el curs, és ara l’Eloi Toldà qui cedeix el punt amb una partida amb bones expectatives, però un moment de debilitat es aprofitat pel seu fort contrincant i no el perdona. Ànims Eloi!

Arribats aquí, amb 4 a 2 a favor nostre i quatre partides amb molt bona pinta, en Josep Puig -en un acte de generositat- cedeix taules amb posició superior pel bé del equip. Taules que s'agraeixen però es faltava un punt per la victòria! I no va trigar: tot seguit en Joanen Ferré dóna el punt per rematar el matx amb una partida molt tàctica, que remata amb subtil i sorprenent. Brillant Ferre !
Una vegada el matx decidit, Josep Sánchez "especialista" en fer patir a la parròquia, fa els deures i guanya no sabem que, si una partida de escacs o un partit de tenis, on la bola va i bé sense saber on caurà el punt. Visca el Rock & Roll!

Ja només quedava la partida de l’amic David Miralles, que vint-i-no sé quants anys i quatre-cents dies sense jugar i deu-ni-do la forma amb què a vingut aquest xiquet! De veritable sana enveja i no cal dir que el Dream Team confia en seguir contant amb ell! La seva partida amb Saumoy no va tenir fissures: seriosa, correcta i assegurant sempre la posició, on en qualsevol moment que a poc Saumoy baixés la guàrdia li podia donar un greu disgust! Arribats a un final de taules teòriques, algú li havia xiulat al David que hi havia calçotada per dinar i suposem que les preses per començar a donar a sucar calçots, justifica un lleuger error que al final va decidir la partida. Per la seva tranquil·litat dir que el pròxim cop no i haurà calçotada, en tot cas, graellada, mariscada o cargolada! Benvingut David!


L'equip ha donat un petit pas amb la victòria, però un GRAN salt per salvar la categoria.


Felicitats i endavant!



dimarts, 7 de febrer de 2017

Crònica ronda 3: Hospitalet-Bellvitge - CE Amposta

Hospitalet-Bellvitge - Amposta o "Waterloo battle"... 
Per Josep Sánchez Mayor

Començaré aquesta crònica dient que a bon de matí el temps anunciava que si els déus no ajudaven, les nostres naus transformades en valents podien naufragar. I es que a primera hora la pluja feia acte de presencia com un mal presagi i que el vent que bufava a favor de Hospitalet semblava confirmar aquesta sensació. 


En principi el pre-matx estava igualat... M'explico: la força, la confiança i el factor camp del equip rival s’igualava amb les ganes, la valentia, la il·lusió i el paper de víctimes que podien propiciar la sorpresa. 



Fins aquí, tot semblava anar sobre rodes fins mig de matí, moment que va a començar a bufar fort el vent en forma de Tramuntana on ells semblaven immunes, i de cop i volta en un vist i no vist el marcador va anunciar un 4 -0 que no feia justícia a la nostra bona lluita. 

A partir d’aquí, semblava que el vents huracanats ens engoliria en una espiral de impotència i així un 6 a 0 sentenciava el matx i encara amb quatre partides per disputar i poder salvar l’honor. 


Els rivals contents i confiats per acabar d’enfonsar les nostres naus, vist la seva brutal avantatge d’Elo, es van acabar quedant amb un pam de nassos... Si bé primer van tindre la sort de emportar-se el punt en la partida que en Xavi Abarca que en una partida digníssima de bon joc en la que va fer suar el rival, va acaba perden avant la sorpresa del rival que va treure recursos suposo que gracies el vent que li venia de cara... pfffff Però nois, el final va ser apoteòsic!! 

En Xavier Aloy disfressat de Capablanca, li va donar una lliçó de finals de peons a un “només” 2141 de Elo, que aquesta nit haurà somiat truites...! A rengló seguit, el Petrossian del equip -que se diu Lluís Pàmies- treia de polleguera al seu rival que cansat de intentar obrir la posició, va reclamar les taules per no perdre las ganes de dinar, que ja començava a tenir mal de panxa.




Amb el 8 a 1 quedava la partida de Jaume Torres, que jugant a lo Julio Granda ens va deixar a tots flipant. L’emoció que vam viure veien com mil·limètricament anava esporgant la posició del rival (un “només” 2131 d’Elo) que es resistia a perdre tot intentant inútilment una fútil resistència per complicar-li la victòria...  No hi ha paraules per explicar-ho, perquè encara que el punt de la partida no suposava la victòria del matx, si era el premi al nostre generalitzat esforç i suposa la flama encesa que cal per afrontar els pròxims compromisos.


Malgrat la derrota, hem tornat ben vius i la moral prou reforçada. Amb aquestes ganes i il·lusió estic segur que el any vinent continuarem jugant a Segona. 

Endavant equip!!

dilluns, 23 de gener de 2017

El Club Escacs Amposta es trasllada al carrer Major 28 d'Amposta

El 2017 comença amb nous aires per al Club Escacs Amposta. Després de 4 anys apassionats, deixem l'altell i el ball de la Lira Ampostina per traslladar-nos a un local propi emplaçat al carrer Major núm. 28, gràcies a la cessió del soci titular de l'immoble.











Amb aquest canvi aspirem a una major visibilitat i aconseguir un emplaçament cèntric i neuràlgic per a la vida i societat ampostina.

Agrair especialment a la Lira Ampostina per haver-nos permès gaudir de les seves instal·lacions, tant el ball com l'altell del bar, on tantes partides hem jugat durant aquests més de 3 anys.



Fotografies de la primera ronda de la Lliga Catalana 2017


I finalment cal recordar que amb la nova seu el club està més prop del lloc on va ser fundat l'any 1948: el bar Nuri (popularment el bar de Fidel), a la plaça de l'Aube.


La partida continua!