dimarts, 14 de març de 2017

Crònica ronda 7: Escacs Reus 4,5 - 5,5 CE Amposta

Escacs Reus 4,5 - 5,5 CE Amposta
Per Josep Sánchez Mayor


Primer "Match-Ball" salvat amb mes patiment que el degut. El matx es podria haber signat amb un 8 a 2 favorable i aixó en recorda aquell Barça de las mil ocasions i que no remata la feina demanan la hora. Pero lo que compte es que ens habem en sortir i ara depenem de nosaltres. Avant la Rapita no podem fallar, la derrota en condemna directament a la promoció i es que ahir la Rápita va anar a per totes contra un Hospitalet sense garra jà desmotivat, veient las orelles del llop ampostí. Sembla ser que han hagut filtracions i que els de la Ràpita tenien taula reservada per la celebració al club de Golf del Vendrell, que per nosaltres va ser talismá. Riuten de las filtracions entre els rusos i els americans...jejeje

Com sembla ser que els nostres jugadors son molt aficionats al cinèma, ahir las seves partides van tenir la esencia de las seves principals pelicules favorites, i de las cuals faig un petit reflex...

- Michel Accensi, taules (CONTROL Y PODER). En Michel amb negres tot un expert en control i poderós en desmontar el joc táctic del blanc, que va buidar tot el seu fum del cap sense resultats, conformanse amb les taules quan lo que necesitaba el seu equip era la victoria. Bon final de temporada Michel...!

- David Miralles, taules (TRAS EL CORAZÓN VERDE). David en blanques empren una aventura en busca del Rei negre, amb una partida dinámica en que pren avantatge i li dona voltes i voltes, conseguin finalment una posició guanyadora que quan nomès te que remata, el contrincant li implora les taules que condemnaven al seu equip i En David amb gest generós en bè per l'equip accepta, i dona la victoria definitiva. Bravo per el talismà d'en David i contem amb ell per la Rápita per lo menys. NO FALTIS PORFIS...!!


- Josep Chavarria, victoria (EL PADRINO). Estratosféric estat de forma del amic Chavarria, que jugan en negres contra tot un históric que es en Reguè, li va anular fins el punt que li va fer "una oferta que no podia rebutjar", i Chavarria com el Corleone, poca broma...el va castigar amb una sutil maniobra amb mat imparable i sense fer soroll. Bravo Don Vito Chavarria!!

- Luis Pamies, victoria (ATRACO A LAS TRES). Sembla ser que de bon de matí ho tenia tot calculat. La cantimplora de tila per els nervis, el plan sorpresa per el atrament i el bocata per si acababa a la presó i li donaven aigua chirri per dinar. Disfraçat de Iron Men, i donan-li a la tila sense parar, li va aguantar mes de 30 jugades ballant el minut i mig, i quant el contrincant creu haber vist una linea guanyadora, Pamies treu el seu tallaungles i condemna a un espantat rival que veu l'infern quant tenia taules fácils. Moltes gracies i Pamies diga-li a la Maria que ens prepari unes bones dosis de tila per natros per la setmana vinent, que la necesitarem...jejeje


- Josep Sánchez, derrota (LA VIDA ES BELLA). Quin dia mes maco, vaig tindre temps de regar las plantes, admirar les flors i fins i tot de fer fotos. Tot un regal i... quina merda de espatllar-me el dia, amb la partida tan plaent que disfrutaba, dominant el centre, la diagonal negre, la columna "b", amb peó de més, amb atac amb...histories..!?? El blanc en fa pessigolles i en derreteixo com un flam. El núvol en el que somiaba es va des-fer i vaig caure en picat. Aixó dels escacs mira que es injust i dramátic. La setmana que be prometo no regar les plantes, ni mirar si plou..!! Grrrrrrrr

- Joanen Ferrer, victoria (LA MUERTE TENIA UN PRECIO). Al compás de la música de Sergio Leone, al Joanen no més li faltaba la cigarreta i la manta per donar-li caire a la partida. Iniciativa posicional en blanques, mitg joc templat i sense fisures, guanyant mica en mica el terreny del negre fins fer la escupinyada final, en el que amb una lleu pestanyejada, al fulmina i suma un punt al carro del equip. Per la próxima recomano (POR UN PUÑADO DE DÓLARES)...


- Daniel Rius, victoria (TO BE OR NON TO BE). Ser o no ser, "that is the question"...o lo que sembla lo mateix, tablas o victoria...aquella era la cuestió. En Rius, mes enllà de la partida que la portaba formidable, li comentçen els dubtes entre anar a guanyar o demanar taules a expenses dels resultats d'en Xavier Abarca i Xavier Aloy. Vist que aquestes partides deixen escapar un punt i mig decideix anar a guanyar. I guanya...!! Es clar, qui ho dubtaba..? Si fa falta el punt, toma punt i se acabó..!! Jà ens agradaria a nosaltres tindra aquesta determinació i cumplir sempre amb els objectius..! Un mestre amic Rius.!

- Xavier Abarca, derrota (JESUCRISTO SUPERSTAR). La partida qu'ens regala en Xavier, es una partida plena de missatges; missatges en la apertura.., missatges en el mitg joc.., missatges en la estrategia i fins i tot en la táctica..! I com bo samaritá es va sacrificar, perque poguem apendre els increduls i pecadors, quin es el bon i veritable cami per portar les nostres naus a la victoria de la veritat. La veritat de GUANYAR...!! I si som fidels a la historia, aquesta diu que "al tercer dia resucitó...", lo cual ens plau de joia per saber que el diumenge en Xavier pagada la penitencia, ens deleitara amb al seu joc de traca i mocador..! Anims Xavier..!!


- Josep Puig, derrota (ZOMBIE). Bo es aclarir, que no va jugar contra cap zombie. El home sembla ser que era cec, i dic sembla perque dominaba el joc de lluny i de prop. En Puig que va vindre amb un gripas, per si fos poc li tenia que bellugar las seves peces i esta al tanto de la jugada que li cantaba. Amb una d'aquestes no va escoltar prou be la jugada i va equivocar el moviment, Quant es va donar compte, li va volar una peça que estaba amenaçada per un altre que suposadament no deurie estar en aquell lloc. Va ser aquell moment en que la partida va ser la de un cec que "veia" contra un zombie que donaba cops de cec. Esperpéntic..! Tranquis i ánims Josep, que no tots els dias es juga contra un cec, creu-me..!!

- Xavier Aloy, taules (MIL MANERAS DE MORIR). Bueno, no sabem si en Xavier esta veient la famosa serie o se l'an recomanat. Lo cert es, que tindria que donar-se presa per anar prenent nota de totes les opcions. Es brutal, quina originalitat.., plena de ideas de "como morir sin fracasar en el intento.." Es més, recomano que tothom tendriam que veure-la, no solsament en Xavier.., seriam uns auténtics "depedrators". En qualsevol cas las taules van ser bones, en Xavier va aconseguir mig punt d'or que a la fí va sumar i va ajudar a la victoria final. La propera jà apretaras més, mica en mica sense presa i sense pausa!


dijous, 9 de març de 2017

Final de la Copa Catalana d'escacs 2017 a Amposta

El Club Escacs Amposta tindrà el privilegi de ser la seu d'un dels torneig per equips d'escacs més importants del calendari anual de Catalunya, ja que el 2 d'abril acollirà la Final de la Copa Catalana d'escacs 2017.



La cita tindrà lloc a l'auditori del pavelló firal d'Amposta, on hem celebrat les darreres edicions de l'Open Internacional d'escacs Amposta, memorial "José Balagué". 



Per arribar-hi és força senzill si veniu per la CN-340. Us facilitem el següent esquema:




I per a restaurants us facilitem la seva ubicació i us recomanem:


- Restaurant “Els Ullals”
C/ Burgos, 34, Amposta
618 75 55 86
 
- Pizzeria “La Dolce Vita”
Av. Josep Tarradellas, 108, Amposta
977 70 80 54
 
- Restaurant “Els Xiribecs”
C/ Suïssa, 2, Amposta
977 70 72 60




El 24 de març sabrem els equips participants, però entre ells estaran els millors equips catalans d'escacs. A tots ells, i a tot l'equip de la Federació Catalana d'Escacs, els donem la benvinguda:




Organitzen i patrocinen:


      

 





dilluns, 6 de març de 2017

Crònica ronda 6: CE Amposta 4 - 6 CE Valls

Amposta 4 - Valls 6
Per Josep Sanchez Mayor

La gran matinal d'escacs de diumenge, m'obliga a fer una petita crònica de lo viscut que bé s'ho mereix...

La primera hora del matí es presentava amb un cel net i radiant que feia presumir molt bones vibracions de cara al difícil matx. L'equip amb molts ànims i confiança pressentia que la campanada amb el equip que lidera la categoria, i ferm candidat al ascens, era possible. Per aquest matx emocionant, el nostre local estrenava nou look que donava molta mes amplitud i comoditat a la hora de passejar, bellugar-se i poder seguir les partides.

Una vegada presentats els equips, el Valls presentava un equip que, sense ser el titular, si va respondre amb les seves principals figures i la diferencia de forces de Elo en tots els taulers respecte a nosaltres era brutal a favor de ells, cosa de la que ja estàvem prou mentalitzats.

A les 9:30 arrenca el matx i no triga ni mitja hora quan el contrincant de l‘Agustí Luna li demana taules perquè té presa per marxar, a l’estar el seu pare amb problemes de salut. Unes taules que són acceptades esportivament i el matx afronta una lluita sense quarter en que la total concentració fa sorollar el silenci. És tan així, que en més de dues hores no veig passejar a ningú, ni tan sols per anar al bany o prendre l’aire.

L’equip per aquest matx compta amb Josep Ramos, un dels asos que el equip disposa i que, quan la feina li permet, ens reforça l’equip tant qualitativament com moralment. Es tocant les dotze del matí quan es firmen les taules de Daniel Rius i prop després les de Xavi Abarca, coincidint més o menys en el temps amb la derrota de’n Josep Ramos que no pot resistir davant la precisió i pressió del fort tauler del Valls Guifré Calaf, amb un envejós 2.393 d’Elo. En aquest moments, el matx es presenta incert, en bones perspectives per nosaltres i bastants dubtes per ells.

Al cap d’una estona, en Xavier Aloy perd la seva imbatibilitat amb el primer equip aquesta temporada contra un contrincant que en blanques presenta un joc sòlid sense riscos, tan segur que de mica en mica va menjant-se el terreny fins anotar-se el punt. Però a n’aquesta desfeta, respon en Josep Chavarria amb una altra gran victòria davant un 2.233 d’Elo, amb el que demostra al gran estat de forma.

El matx continua amb incertesa i, als voltants de la una, en Josep Sánchez signa taules amb un final de torres igualat, en el que intentar forçar suposava un risc massa alt quan en aquells moments no invitava per la interesant proposta que oferien les tres partides que restaven. En el primer tauler, en Michel Accensi lluitava sense complexos contra el jove i candidat a GM Vicenç Esplugas, amb una partida molt dinàmica en el que afrontant un final de alfil, cavall i quatre peons d'en Michel, per torre i sis peons per part de l’Esplugas.

A l’altre partida, la d'en Lluís Pàmies, la pressió blanca contra les negres de Pàmies que, malgrat això, té bones possibilitats de contra joc, i a més jugant en el poc temps del rival.
La tercera i ultima partida, la de Joanen Ferré, és un final de cavall actiu i peons per part de Ferré, contra alfil passiu i peons per part del contrari, que també en manca de temps ens donava esperances d’aconseguir quelcom més que taules.

Els nervis de l’equip contrari eren evidents, el matx 4 a 3 i las tres partides restants no donaven garanties de assolir el punt i mig que necessitaven per guanyar. La emoció competia amb els nervis i ningú s'atrevia a marxar. Tothom apretat seguin las jugades de un i altre tauler, gaudint de l'emoció final que estava en el canto de un duro... Gaire bé a la una i mitja, els contrincants de Michel Accensi i Joanen Ferré en forta i precisa resistència aconsegueixen les desitjades taules, quedan tot a expenses d'en Luis Pamies acaparan aleshores tota la atenció, nervis i emoció en una lluita de salt mortal sense red en manca de temps per part dels dos oponents, i en la que la millor disposició de las peces blanques decideixen la partida i el matx a favor del equip visitant, un Valls que al abandonar el nostre jugador tots i bufaven i força alleujats marxaven tots sorpresos de lo que havien suat per fer-se amb un matx que a priori era molt favorable amb ells i que després de lo viscut, segur que ho hauran celebrat amb gran admiració per las nostres forces! 

L'equip encara la derrota, mereix un fort aplaudiment i afiança una forta moral que si contem amb un o més dels asos que tenim sota la maniga (David Miralles, Pere Adán o Josep Ramos) i el comodín d'en Eloi Toldá que responen en lo posible quan s'els necessita, podria guanyar las tres rondes que falten i asolir els 4 !/2 que es el 50% dels punts posibles. Igualment dir, que tenim que anar pam a pam i el próxim repte es el Escacs Reus, equip qu'encara no se estrenat i a lo mitllor voldria quemar las seves naus contra nosaltres, jà que del seu calendari podriam significar natros el equip mes asequible. Si ens concentrem contra el Reus i reforçem el equip contra La Rapita, la última ronda la podem despatxar contra la Vila Olimpica intentant guanyar si es posible, lo que voldria dir que no sols habriam salvat la categoria, sino que habriam fet una temporada Super Digna..!!


Força i endavant!!

dilluns, 20 de febrer de 2017

Crònica ronda 5: Lira Vendrellenca - CE Amposta

Lira Vendrellenca 3½ - Amposta "de les grans ocasions" 6½
Per Josep Sanchez Mayor


Quan fàcil és  fer una crònica, quan de bon matí surts de casa mig a fosques amb un fi plugim i als cinc minuts quan arribes al punt de trobada, s'ha aclarit el cel, del plugim ni gota, la gent somrient..., i te n’adones tot d’una que dia t'està donant la benvinguda a lo que serà més tard una gran festa de escacs... i de calçots!


Perquè senyors, la bona gent del Vendrell que la setmana passada va tocar el cel imposant-se l’Escacs Reus, a les 9:15h ja tenien tot l'equip format esperant-nos i ben animats per donar-nos el cop de "gracia". Però... ohhhh! sorpresa! Avui el nostre equip era una de les versions que tenim del Dream Team i del cel van caure de cop a la terra, amb una batacada difícil de recuperar-se, ja que tota la confiança guanyada se’ls en va anar a orris en tres i no res.


Avui l’equip estava molt motivat i partia cap el Vendrell amb molta decisió i confiança amb la victòria, tant, que s'encomanava. I si bé el matx es va mantenir igualat les dues primeres hores, amb un pols de tu a tu molt equilibrat, de mica en mica es va anar decantant cap el nostre equip, fen valer les nostres forces que, tot i poder semblar superiors sobre el paper, no valien distraccions. És a partir de mig matí quan va començar el "ball de bastons". En Rius, el nostre "Capi" entrega peça a llarg termini i fulmina al seu bocabadat contrincant. Molt bé Mestre, recuperant sensacions! A rengló seguit el "Mestre" Xavi Eloi, torna a donar una lliçó d'escacs -aquest cop a un veterà ensenyat-  i en qualitat de menys li fa un remat que tots flipàvem. La última errada d'aquest senyor veterà va ser quan al felicitar-lo li diu..."Molt bé nen..." amb total desconeixement de que aquest "nen" ja fa prou temps que es va fer "GRAN", sinó d’edat sí escaquísticament parlant. Bravo Xavi!!


Tot seguit, cedeix la partida el nostre núm. 1 Michel Accensi, al que li va trair la confiança convençut que avui era el seu dia gran: una petita imprecisió en l’obertura el va acabar pagant molt car. Força Accensi, que "tu si que vales"! A rengló seguit, el Petrossian Pamies, amb una partida amb negres treballada, li va anar menjant terreny mica en mica amb paciència i determinació al seu oponent, un veterà fort i experimentat que, finalment, no té més remei que entregar el seu condemnat Rei. Quasi al mateix temps, el Mestre Chavarria, que en un curs d’estratègia i tàctica munta les seves peces amb una simfonia perfecta per aconseguir un remat brillant que acaba en escacs mat. Bravo Chavarria!, no afluixis! Seguint el curs, és ara l’Eloi Toldà qui cedeix el punt amb una partida amb bones expectatives, però un moment de debilitat es aprofitat pel seu fort contrincant i no el perdona. Ànims Eloi!

Arribats aquí, amb 4 a 2 a favor nostre i quatre partides amb molt bona pinta, en Josep Puig -en un acte de generositat- cedeix taules amb posició superior pel bé del equip. Taules que s'agraeixen però es faltava un punt per la victòria! I no va trigar: tot seguit en Joanen Ferré dóna el punt per rematar el matx amb una partida molt tàctica, que remata amb subtil i sorprenent. Brillant Ferre !
Una vegada el matx decidit, Josep Sánchez "especialista" en fer patir a la parròquia, fa els deures i guanya no sabem que, si una partida de escacs o un partit de tenis, on la bola va i bé sense saber on caurà el punt. Visca el Rock & Roll!

Ja només quedava la partida de l’amic David Miralles, que vint-i-no sé quants anys i quatre-cents dies sense jugar i deu-ni-do la forma amb què a vingut aquest xiquet! De veritable sana enveja i no cal dir que el Dream Team confia en seguir contant amb ell! La seva partida amb Saumoy no va tenir fissures: seriosa, correcta i assegurant sempre la posició, on en qualsevol moment que a poc Saumoy baixés la guàrdia li podia donar un greu disgust! Arribats a un final de taules teòriques, algú li havia xiulat al David que hi havia calçotada per dinar i suposem que les preses per començar a donar a sucar calçots, justifica un lleuger error que al final va decidir la partida. Per la seva tranquil·litat dir que el pròxim cop no i haurà calçotada, en tot cas, graellada, mariscada o cargolada! Benvingut David!


L'equip ha donat un petit pas amb la victòria, però un GRAN salt per salvar la categoria.


Felicitats i endavant!



dimarts, 7 de febrer de 2017

Crònica ronda 3: Hospitalet-Bellvitge - CE Amposta

Hospitalet-Bellvitge - Amposta o "Waterloo battle"... 
Per Josep Sánchez Mayor

Començaré aquesta crònica dient que a bon de matí el temps anunciava que si els déus no ajudaven, les nostres naus transformades en valents podien naufragar. I es que a primera hora la pluja feia acte de presencia com un mal presagi i que el vent que bufava a favor de Hospitalet semblava confirmar aquesta sensació. 


En principi el pre-matx estava igualat... M'explico: la força, la confiança i el factor camp del equip rival s’igualava amb les ganes, la valentia, la il·lusió i el paper de víctimes que podien propiciar la sorpresa. 



Fins aquí, tot semblava anar sobre rodes fins mig de matí, moment que va a començar a bufar fort el vent en forma de Tramuntana on ells semblaven immunes, i de cop i volta en un vist i no vist el marcador va anunciar un 4 -0 que no feia justícia a la nostra bona lluita. 

A partir d’aquí, semblava que el vents huracanats ens engoliria en una espiral de impotència i així un 6 a 0 sentenciava el matx i encara amb quatre partides per disputar i poder salvar l’honor. 


Els rivals contents i confiats per acabar d’enfonsar les nostres naus, vist la seva brutal avantatge d’Elo, es van acabar quedant amb un pam de nassos... Si bé primer van tindre la sort de emportar-se el punt en la partida que en Xavi Abarca que en una partida digníssima de bon joc en la que va fer suar el rival, va acaba perden avant la sorpresa del rival que va treure recursos suposo que gracies el vent que li venia de cara... pfffff Però nois, el final va ser apoteòsic!! 

En Xavier Aloy disfressat de Capablanca, li va donar una lliçó de finals de peons a un “només” 2141 de Elo, que aquesta nit haurà somiat truites...! A rengló seguit, el Petrossian del equip -que se diu Lluís Pàmies- treia de polleguera al seu rival que cansat de intentar obrir la posició, va reclamar les taules per no perdre las ganes de dinar, que ja començava a tenir mal de panxa.




Amb el 8 a 1 quedava la partida de Jaume Torres, que jugant a lo Julio Granda ens va deixar a tots flipant. L’emoció que vam viure veien com mil·limètricament anava esporgant la posició del rival (un “només” 2131 d’Elo) que es resistia a perdre tot intentant inútilment una fútil resistència per complicar-li la victòria...  No hi ha paraules per explicar-ho, perquè encara que el punt de la partida no suposava la victòria del matx, si era el premi al nostre generalitzat esforç i suposa la flama encesa que cal per afrontar els pròxims compromisos.


Malgrat la derrota, hem tornat ben vius i la moral prou reforçada. Amb aquestes ganes i il·lusió estic segur que el any vinent continuarem jugant a Segona. 

Endavant equip!!

dilluns, 23 de gener de 2017

El Club Escacs Amposta es trasllada al carrer Major 28 d'Amposta

El 2017 comença amb nous aires per al Club Escacs Amposta. Després de 4 anys apassionats, deixem l'altell i el ball de la Lira Ampostina per traslladar-nos a un local propi emplaçat al carrer Major núm. 28, gràcies a la cessió del soci titular de l'immoble.











Amb aquest canvi aspirem a una major visibilitat i aconseguir un emplaçament cèntric i neuràlgic per a la vida i societat ampostina.

Agrair especialment a la Lira Ampostina per haver-nos permès gaudir de les seves instal·lacions, tant el ball com l'altell del bar, on tantes partides hem jugat durant aquests més de 3 anys.



Fotografies de la primera ronda de la Lliga Catalana 2017


I finalment cal recordar que amb la nova seu el club està més prop del lloc on va ser fundat l'any 1948: el bar Nuri (popularment el bar de Fidel), a la plaça de l'Aube.


La partida continua!

dimarts, 17 de gener de 2017

Homenatge de la FCd'E a Eloi Toldà, jugador del Club Escacs Amposta

El passat diumenge 15 de gener, al Vendrell, durant la celebració de la Copa Tarragona 2017 d'escacs, el nostre company i amic Eloi Toldà Andreu va rebre una distinció de la Federació Catalana d'Escacs - Delegació de Tarragona, en agraïment i homenatge a la seva trajectòria amb el Club Escacs Amposta:



Moltes gràcies Eloi per la teva implicació, dedicació i per defensar durant molts anys i diferents èpoques del nostre club en els primers taulers de l'equip. Podeu saber-ne més de la seva trajectòria llegint l'entrevista que li vam fer al 2013.


La més sincera enhorabona i molta sort en el proper campionat de veterans de Tarragona!